ones de pau

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp52: Tercera part de la sèrie de programes sobre les memòries  Rumbo a la gloria del cantant de música folk Woody Guthrie. No llegim el darrer capítol del llibre, com tampoc hem llegit molts dels diferents episodis, per mantenir així la sorpresa dels qui vulguin llegir aquestes memòries. La selecció final de textes que hem triat ens descobreix la Ruth, una companya de Woody. Noves cares i personatges dels “bajos fondos” amb els quals es relaciona en Woody. El racisme o xenofobia d’alguns yankis contra els japonesos que viuen a nordamèrica, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’audició de Woody i altres artistes al Rockefeller Center de Nova York. I al final, una mostra més de la  llibertat que cerca i viu constantment Woody Guthrie.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest tercer programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “All you fascist bound to lose” (1942).

2) “Dust bowl blues” (1937).

3) “So long it’s been good to know you” (1942).

4) “Little black train” (1941).

5) “Baltimore to Washington” (1949).

6) “Will you miss me (when I am gone)”.

7) “Talking fishing blues” (1943).

I acabem adjuntant l’enllaç web del sindicat històric nordamericà Industrial Workers of the World (IWW) que actualment segueix actiu i que va protagonitzar les grans lluites obreres a principis del segle XX. Woody Guthrie va recolzar la lluita sindical principalment a les ciutats i va escriure i cantar al costat de molts treballadors d’arreu del país com també entre els woobblies.

El proper divendres 22 de gener Ones de pau emetrà un programa sobre l’antropologia de la pau, partint del text situacionista “El deseo en ruinas”. Ens escoltem a Contrabanda FM, de 14:00h a 15:00h. O bé en la redifusió de diumenge, a les 23:30h.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp51: Segona part del programa basat en les memòries de Woody Guthrie. LLegim nous textes de Rumbo a la gloria i compartim més música “folk” d’un dels cantants que millor va saber expresar la crua realitat que van patir les víctimes de la Gran Depresió als Estats Units durant els anys 1920/1930. A través dels  nous capítols que llegim aquesta setmana, ens apropem cada vegada més als homes i dones, infants i anciants que viuen aquesta tragèdia econòmica, social, humana… en la que hi ha en joc la pròpia supervivència, i que el mateix Woody va patir en carn pròpia.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

La gran crisis industrial, agrícola, finançera… coneguda com la Gran Depresió i el Crack del 1929, és un referent històric imprescindible per entendre la societat capitalista nordamericana i mundial del segle XX i d’avui en dia. Els textos de les memòries de Woody Guthrie s’han d’entendre doncs en el context d’aquella època i “des d’abaix” (amb el poble), però alhora expresen una realitat molt present en el segle XXI. De fet les consequències de la crisis que vivim actualment supera en molts aspectes i nivells la crisis de 1929, tot i que moltes causes són les mateixes. Molta població migrant d’avui, per exemple, ara està patint les mateixes (o pitjors) condicions de vida que els protagonistes de Rumbo a la glòria. És la violència estructural, ho seguim denunciant!

Woody Guthrie va estar enrolat com a soldat yanki a la Segona Guerra Mundial.  Per tant és clar que Woody no és cap exemple d’insubmisió antimilitarista. Ara bé sí que va denunciar des de la seva posició independent  i amb moltes cançons el feixisme, la represió policial i l’injust,  explotador i criminal sistema capitalista.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “Ain’t got no home in this world anymore” (1938).

2) “Going/Blowing down the road” (1939).

3) “Do, Re, Mi” (1937).

4) “This land is your land” (1940).

5) “Talking dust bowl blues” (1937).

6) “Cowboy walts” (tradicional).

7) “Ain’t got no home in this world anymore” (1938).

La propera setmana emetrem la tercera i última part d’aquesta sèrie de programes basats en les memòries de Woody Guthrie, Rumbo a la gloria. Per cert que hem evitat de llegir algunes de les parts més trascendents del llibe perque qui vulgui llegir-les pugui sorprendre’s, tot i haver escoltat alguns fragments en el programa Ones de pau.

I apuntem una vegada més l’enllaç web en el que trobaràs tota la informació relacionada amb el cantant i músic nordamericà:

http://www.woodyguthrie.org

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp50: Començem l’any 2010 amb la primera part del programa dedicat al cantant i músic nordamericà Woody Guthrie (1912-1967). En lloc de fer un programa biogràfic tipus reportatge, hem volgut compartir alguns fragments de les memòries “Rumbo a la gloria” que va escriure Woody Guthrie. I així presentar-lo en primera persona.  I qui és en Woody? Segons Bob Dylan,  es “un antimaterialista que posee una alma profundamente poética”. I segons John Steinbeck, representa “la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión”. Com es pot comprobar en la fotografia (abaix), Woody ho diu molt clar quan escriu a la seva guitarra: “this machine kills fascist” (aquesta màquina mata feixistes).

Format: Lectura+música. Llengua: CASTELLÀ/ANGLÈS.

“Woody es simplemente Woody; miles de personas lo conocen sólo por ese nombre. Es una voz y una guitarra. Canta las canciones de un pueblo y sospecho que él mismo es en cierto modo ese pueblo. Con su timbre áspero y nasal, la guitarra colgando como una herramienta oxidada, nada ducle hay en él y nada dulce hay tampoco en las canciones que canta. Pero hay algo más importante para quienes aún escuchan: la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión. Diría que a eso lo llamamos espíritu americano”. John Steinbeck, escritor norteamericano y autor, entre otras novelas, de “Las uvas de la ira”.

“Apenas iniciados los años treinta del pasado siglo, un jovencísimo Woody Guthrie abandonó la devastada Oklahoma de su infancia para emprender un viaje que sólo detendría la muerte tres décadas más tarde. Rodando a pie o a dedo por los polvorientos caminos de la Gran Depresión, persiguiendo la quimera del Oeste en vagones de carga compartidos con vagabundos y emigrantes, conviviendo con los parias de la tierra en tabernas, fondas, fábricas o campos de cultivo, Guthrie quiso vivir entre las voces de esa América que algunos llaman profunda para tejer con ellas un prodigioso legado de canciones cuyos ecos no han dejado de sonar en la música popular contemporánea. Guthrie nos legó también una singular autobiografía que consigue recrear las múltiples texturas de un hombre, de una época y de una visión que no podemos dejar en las garras del olvido”.  The Nation.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites (o reeditades), interpretades per Woody Guthrie:

1) “The sinking of the Reuben James” (1942).

2) “Cowboy walts” (tradicional).

3) “How Joo do” (1946).

4) Hobo’s Lullaby” (renewed, 1961).

5) “Bufallo skinners” (1945).

6) “Car song” (1954).

7) “Cowboy walts” (tradicional).

8) “Bed on the floor” (1941).

9) “Muleskinner blues” (renewed, 1963).

10) “The sinking of the Reuben James” (1942).

Al web oficial de Woody Guthrie trobaràs les lletres de totes les cançons, informació biogràfica i discogràfica, així com un ampli arxiu  documental relacionat amb les obres del músic nordamericà.

La propera setmana emetrem la segona part del programa dedicat a Woody Guthrie, amb noves lectures dels darrers capítols de “Rumbo a la gloria” i més música d’aquest cantant popular que ha superat l’etiqueta de “folk” per esdevenir un poeta universal del poble nordamericà.

El títol original de “Rumbo a la gloria” és “Bound for glory”. I la primera publicació fou editada per E. P. Dutton (1943). L’edició que llegim en el programa és la de  Majorie M. Guthrie (1971), amb traducció d’Ezequiel Martínez.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp48: Segona part del programa dedicat a les drogues ilegals i la violència estructural, aquesta vegada centrat en la “Guerra de les drogues”: militarització, crim organitzat, corrupció política i econòmica, violació dels drets humans, criminalització i “eliminació” de camperols cultivadors (de coca, opi, etc), responsabilitat i complicitat criminal de les institucions públiques en la mort de consumidors de drogues ilegals i ciutadans empresonats (per delictes lleus comparats amb els que cometen els caps del narcotràfic), estats de setge, represió i persecució judicial (ilegal-legal) amparada en la doctrina de la falsa “seguretat democràtica”…

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistades: Adriana Rodríguez. Investigadora Social i Doctorant en Desenvolupament i Globalització. Virginia Montañés, expresidenta de la Coalición Europea por Políticas de Drogas Justas y Eficaces (ENCOD).

Denunciem, una vegada més, l’autoritarisme institucional i la corrupció dels cossos de seguretat de l’estat encarregats de controlar el tràfic de drogues. Dos exemples, la policia nordamericana de la DEA (Drug Enforcement Administration)  i la Guardia Civil (espanyola) que se suposa que lluiten contra el tràfic de drogues, a la pràctica s’ha demostrat que  sovint formen part del crim organitzat que es reparteix el pastís (més podrit que dolç) del tràfic d’estupefaents. Nacions Unides calcula que “el benefici global de la industria de les drogues ilegals és de 400 bilions de dòlars a l’any”.

Adjuntem a continuació l’enllaç del documental “The War on Drugs” (Sebastian J.F. 2007) sobre la guerra antidroga iniciada ara fa 40 anys pels Estats Units al seu propi pais, a Amèrica del Sud i a Centreamèrica (primer Plan Colombia, i recentment Plan Mérida a Mèxic i Guatemala). Una guerra que avui encara continua arreu del món mentre les xifres de persones assassinades i desplaçades de les seves comunitats augmenten cada any paralelament a l’increment dels beneficis del tràfic i el consum de drogues ilegals; el mateix hauriem de denunciar de les empreses i bancs que “blanqueigen” el diner del tràfic de drogues.

Enllaçem aquí l’estudi El cerco a la anaconda que explica i denúncia àmpliament “el conflicte colombià i l’impacte en les comunitats indígenes”, realitzat i publicat el 2004 per la convidada del programa Adriana Rodríguez.

ENCOD insisteix en que “si la droga fos legal, els canals de distribució es podrien controlar i els danys per a la salud pública i la seguretat es reduirien significativament. (…) Proposem una regulació legal del mercat de les drogues com l’únic mitjà humà de reduir els problemes relacionats amb les drogues i acabar amb el crim organitzat”.

Adjuntem aquí el Manifiesto por Políticas de Drogas Justas y Eficaces publicat per ENCOD que descriu els efectes negatius de les polítiques de control de drogues i proposa als governs del món prendre un seguit de mesures per a millorar aquestes polítiques.

Apuntem també l’enllaç de l’editorial que ha publicat el llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la clavaguera policial (David Fernández, Virus Editorial, 2006) del qual llegim dos capítols durant el programa: Porros i porres, i el cas UCIFA (Unidad Central de Investigación Fiscal i Antidroga). En el primer cas  es denuncia el rol polític de les drogues per controlar els moviments socials alternatius, i en el segon, la implicació de membres de la Guardia Civil i funcionaris de presons en el tràfic ilegal de drogues.

El proper divendres 25 de desembre emetrem un programa gravat. I començarem la segona temporada d’Ones de pau l’1 de gener de 2010 amb l’emisió d’un programa protagonitzat pel cantant i militant revolucionari nordamericà, Woody Guthrie.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp47: Denunciem la violència estructural econòmica del sistema capitalista neoliberal. Un economista ens explica com hem arribat a la situació actual en que “els paisos rics (el 15% de la població mundial) acaparen anualment, pel seu estil de vida i patrons de consum, el 85% dels recursos del planeta”. I mostrem quines són les causes i consecuències d’aquesta injustícia i violència estructural mai viscuda en tals graus de deshumanització, mort i destrucció, en la història de la humanitat.

Format: collage radiofònic i entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Manel Busqueta del Seminari d’economia crítica TAIFA.

Collage radiofònic: Petrodollars, Pik oil, Wall Street, Club Bilderberg, Reserva Federal dels EEUU, Bernard Madoff, Capital fictici, Hipoteca, Contracte Social, Exclusió social, Propietat privada, Nacional-Catolicisme, Classe obrera aburgesada…

La Tercera Guerra Mundial continuarà mentre les transacionals associades als militars, paramilitars i polítics independents o vinculats al terrorisme d’estat i el crim organitzat (per exemple, l’OTAN, trafic d’arme i narcotràfic) segueixin imposant els models d’explotació neoliberal i ultraconservadors: explotació humana (fins a la marginació i la mort) i explotació dels recursos naturals (incloent-hi la producció o extracció i distribució de bens bàsics com l’aigua i els aliments), destruint el planeta irreversiblement. Els homes i els aliments avui són una mercaderia més al servei de les transnacionals i el seu insaciable lucre. Les microempreses però també segueixen el mateix model capitalista i per tant a petita escala es reprodueix la mateixa lògica de domini/submisió.

La Tercera Guerra Mundial és la violència estructrual a la màxima potència. El benefici empresarial elevat a la mort cotidiana: 1.200 milions d’homes i dones arreu del món sobreviuren amb menys d’un dòlar diari. 40.000 nens i nenes moren cada dia al món per causes fàcilment evitables als paisos rics (de la salud en parlarem en un altre programa, com també de l’eduació  enmarcada en la violència estructural). A Espanya, 30.000  persones sense sostre sobreviuen al carrer. I tots som receptors de la propaganda conservadora i el pensament únic difós als mass-merda (mass-media) que ens volen transformar i convertir en còmplices inconscients de la mort i els crims neoliberals, quan no en som víctimes directes.

Els culpables de la pobresa (amb mort o sense com a resultat) cometen el pitjor crim contra la humanitat, però aquest crim no nomès es mantè en la absoluta impunitat sinó que les estructures econòmiques privades i les institucions públiques estatals  i internacionals (legals i judicials) en són els principals responsables.

Després, els consumidors (abans en deien ciutadans) no nomès són explotats en major o menor grau sinó que al mateix temps es converteixen  en còmplices de la violència estructural en molts moments en que actuen com a usuaris o són comsumidors dins del sistema neoliberal. Apuntem una vegada més els casos denunciats de Unión Fenosa (onesdepau20) i Goldcorp (onesdepau44). Si som còmplices i en som conscients, haurem fet el primer pas per deixar de ser-ho. Després, nomès cal unir-nos a la resistència activa per alliberar-nos del sistema capitalista opresor i criminal. Aturar la maquinària de guerra del neoliberalisme nomès es possible guanyant petites batalles, actualitzant i coordinant continuament l’agenda estratègica de la resistència local i global.

Despesa dels Estats Units de Nordamèrica en la “Guerra contra el terrorisme” (any/milions de dòllars. Font SIPRI):

2001: 17.000] 2002: 14.000] 2003: 69.000] 2004: 66.000] 2005: 103.000] 2006: 115.000] 2007: 170.400] 2008: 189.000] 2009: 170.000.

TOTAL: 913.400 milions de dòllars (gairebé 1 bilió de dòlars en menys de deu anys).

Els governs democràtics autoritaris són la cara “humana” de la barbàrie social-econòmica actual i de la guerra contra el terrorisme dissenyada als cercles  dominadors de l’economia i la política mundial (lobbys, think tanks, fundacions, universitats i laboratoris privats…). Un terrorisme (real i fictici) estereotipat que s’identifica i exhibeix espectacularment, per exemple en els telenotícies o la majoria  de videojocs de guerra. Mentre els cossos de seguretat, militars i paramilitars fan la “feina bruta” (”neteja social” i contrainsurgent) per eliminar els “enemics” allà on els paisos rics, lluny de les seves fronteres nacionals, tenen interesos polítics-econòmics,  i també  dins dels propis paísos perseguint policialment i ilegalment els moviments socials que desenmascaren el sistema neoliberal i plantegen alternatives al model capitalista. Neocolonialisme i Guerra global, repressió i Guerra de baixa intensitat.

Text vinyeta: “Después dicen que en este país no se puede vivir”.

Sobre l’economia real, que ens toca de més a prop a la majoria de persones, i l’economia alternativa social i solidària, ja en vàrem parlar en un programa emès el març de 2009 titulat Economia social: Ones de pau 09. Recordem també el programa Ones de pau 41 sobre la comuna Lakabe, un exemple més de com les alternatives al capitalisme no nomès són necessàries sinó que són possibles i ben reals: projectes i experiències d’autogestió, cooperatives, energies renovables, xarxes de consum crític, etc.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp43: Primer monogràfic sobre Violència Estructural i primera part del programa dedicat a la violència relacionada amb les drogues, des de la mirada social i als carrers de Barcelona. En la segona part  (que emetrem  properament) ens centrarem en la “guerra de la droga”. Una guerra que causa moltes més víctimes i morts que les provocades pel consum de drogues. Els responsables de la qual són governs, narcotraficants, traficants d’armes, exèrcits,  paramilitars, banquers… enfrontats i/o associats en aquest negoci sagnant i multimilionari.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Oriol Romaní Alfonso, professor de la Facultat d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). I membre de l’organització Grup IGIA.

Aquesta imatge em suggereix el títol “drogas limpias y duras”. Si les drogues  ilegals fòssin legals, possiblement serien més netes, és a dir amb menys risc per a la salud dels consumidors. Perque es podria fer un us més higiènic, sense fer-ho d’amagat i coneixent la qualitat del producte consumit. Al mateix temps s’evitarien la majoria de  morts relacionades amb el tràfic ilegal de drogues. Lo de “duras” és molt relatiu doncs com apuntem en el programa, les drogues legals com l’alcohol per exemple també poden ser molt “dures” si entenem aquest adjectiu com el grau de marginació i exclusió social a més del risc per la salud.

Aquesta tanca publicitària és dels carrers d’Omaha, Nebraska (EEUU), el 2008. El text diu: “L’abús de les drogues és dolent. La guerra de la droga, pitjor”. És un anunci firmat per l’associació (tradueixo del nom anglès) Accions Legals contra la Prohibició. Serveixi com a exemple il·lustratiu dels partidaris de la legalització de les drogues.

Afegim una informació interessant relacionada amb el fill del cap del Cartel de Medellín abatut el 1993. Segons publica l’agència EFE, “La vida de Juan Pablo Escobar, hijo del narcotraficante colombiano Pablo Escobar, aparece reflejada en el documental “Pecados de mi padre”, dirigido por Nicolás Entel, y presentada hoy (ahir 12 de noviembre de 2009) en el Festival Internacional de Mar de Plata, Argentina.”

(en Argentina) “trabaja como arquitecto y vive exiliado Pablo Escobar bajo la identidad de Sebastián Marroquín; y (desde allí) ha roto el silencio mantenido durante años sobre su familia”.

Pablo Escobar diu, en una entrevista a l’agència d’informació abans citada, que no ha perdut la por i aposta per la reconciliació a Colòmbia. El documental “reúne al hijo del jefe del Cartel de Medellín con los hijos de dos de sus víctimas, el candidato presidencial Luís Carlos Galán y el ministro de Justicia del gobierno de Belisario Betancur, Rodrigo Lara.”

“A juicio de Escobar, el ejemplo de las tres familias puede servir para ilustrar “el proceso de búsqueda de paz y el perdón” y de la reconciliación en Colombia.

La història que tracta el documental també és un exemple dels vincles i rivalitats entre el poder dels narcotraficants i dels polítics. Pablo Escobar va imposar als anys 1980’s  i inicis dels 1990 la llei de “plata o plomo” en el seu regnat del crim organitzat i el narcotràfic internacional (controlaba el 80% del trafic mundial de cocaina). La “plata” és diner i el “plom”, la bala. Evidentment no sempre cal amenaçar a ningú perquè col·labori amb els narcotraficants com demostren molts empresaris i banquers que blanquegen encantats el diner del narcotràfic.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa 34: Eutanasia vol dir morir bé o bona mort. I el dret a morir dignament és un dret universal i reconegut constitucionalment. Però avui la ciència i la tecnologia aplicades a la medicina han avançat tant que ens trobem amb la paradoxa que, mentre milers de persones moren cada día arreu del món per manca d’aliments i medicaments, als “paisos rics” es produeix la situació contrària: “l’acarnissament terapèutic”, és a dir el tractament i intervenció mèdica abusiva i/o en contra de la voluntad dels pacients. Així sorgeix la necessitat de defensar la llibertat del malalt (o futur malalt) de decidir quin tractament prefereix i quan vol morir (quan sent que ja no vol continuar vivint).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Aurora Bau Blasi, voluntària i expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya.

“A Holanda es considera eutanàsia l’acabament de la vida efectuada (directament) per un metge a petició explícita d’un pacient capacitat (en bones condicions mentals). Amb l’objectiu de posar fi a un sofriment insuportable sense prespectives de millora.” Nomès a Holanda, Bèlgica i Luxemburg està permesa l’eutanàsia activa.

Apuntem aquí les dades de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) per a totes aquelles persones que vulguin contactar-hi:

Avda. Portal de l’àngel, 7. 4 B. 08002 Barcelona.

Telèfon: (00 34) 934 123 203. Fax: (00 34) 934 121 454.

DMD CATALUNYA:

dmdcatalunya@eutanasia.ws

DMD ESPAÑA:

informacion@eutanasia.ws

Recordem a Ramón Sampedro, una extraordinària persona que va lluitar per demanar el dret a l’eutanàsia (i que la pel·lícula Mar Adentro, dirgida per Alejandro Amenábar, descriu molt bé). I destaquem dos dels llibres que va escriure Sampedro: Cartas desde el infierno, i el recull de poemes Cuando yo caiga. Ambdòs publicats en diverses llengues i editorials.

Queda clar que “Eutanàsia no és escollir entre la vida i la mort, sinó entre dues maneres de morir”. I per acabar de veure-ho, afegim les següents gràfiques estadístiques: