ones de pau

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp55: Difonem dos àudios que vam gravar dissabte passat, 30 de gener, al II Forum Social Català, a Barcelona. El primer és el testimoni d’un palestí que ens explica com van viure i patir el brutal bombardeig a la Franja de Gaza que va executar l’exèrcit israelià, el desembre de 2008: era la criminal “operació Plom Sòlid”*. El segon testimoni és una ponència sobre la militarització de la Mediterrània, o l‘Europa fortalesa.

Audio1: Cap de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Gaza, Palestina (en ÀRAB i traducció simultània en CATALÀ). Audio2: Tomas Gisbert, investigador de l’economia i la política militar (CATALÀ).

Començem el programa denunciant l’amenaça que pot significar per Contrabanda FM i totes les ràdios i mitjans lliures l’aprovació del nou Decret de Serveis de Comunicació Audiovisual sense ànim de lucre de la Generalitat de Catalunya. L’esborrany d’aquest decret és va presentar el 10 de desembre de 2009 durant la Jornada sobre Mitjans de Comunicación Sense Ànim de Lucre a Catalunya; unes jornades en les que l’administració catalana no va convidar a cap ràdio lliure a participar en alguna de les ponències previstes, sí en canvi que ho van fer les emisores comercials.

Des de Contrabanda FM seguim atents aquest nou procés de legalització i regularització de l’espai radioelèctric i us anirem informant de les novetats que es produeixin. Després de 19 anys d’emisions lliures, Contrabanda FM continua la seva resistència en defensa de la llibertat d’expressió i els mitjans lliures, autogestionats i nocomercials a Barcelona.

Acabem recordant que el proper dissabte 13 de febrer a l’Ateneu La Torna de Gràcia (sant pere màrtir, 37 baixos) hi ha una assemblea oberta i unitària per concretar el calendari de cimeres alternatives i mobilitzacions durant la presidència espanyola de la Unió Europea el 2010.

*Article sobre el bombardeig israelià a Gaza enllaçat adalt: “Operación Plomo Sólido”, revista El Viejo Topo, nº 254. Març 2009. Pàgines 9-17.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp54: Aquest dissabte 30 i diumenge 31 de gener els moviments socials i tothom que vulgui participar ens trobem en el segon Forum Social Català (FSC) a Barcelona. Les ponències, conferències, seminaris, tallers, debats, video-forums… i assemblea final es celebren a la Universitat de Barcelona (antic edifici de la Gran Via de Les Corts Catalanes / Plaça Universitat). En el programa d’aquest divendres en parlem i t’animem a que tu també participis en el forum.

Format: entrevista-xerrada i audios dels videos de: presentació del FSC i declaracions dels portaveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i de Jovens de les Terres de l’Ebre. Audio Haití: Joan Gimeno, membre de l’Observatori de les Societats Africanes de la Universitat de Barcelona (estudis africanistes de la UB).

Convidat: David Karvala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra.

Pots veure el programa d’actes del Forum Social Català al web del forum (enllaçat adalt). A Ones de pau destaquem  les ponències i tallers dels moviments anti-guerra i anti-nuclears del FSC. I al llarg del programa també denunciem la situació d’Haití (després del terratrèmol, més de 100.000 morts i nova invasió militar nordamericana), Palestina (el setge militar d’Israel al territori palestí i el bloqueig de l’ajuda humanitària internacional a Gaza continua), Afganistan (tropasfueradeafganistan.blogspot.com) i “frau democràtic” a l’Ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre): un cas més d’autoritarisme institucional a Catalunya, aquesta vegada amb una qüestió tan greu com l’energia nuclear. Apaguem primer totes les centrals nuclears!! I consensuem després el marrón dels cementiris nuclears.

Si vols tornar a escoltar el programa que vam emetre el 2009 per denunciar les mentides de l’energia nuclear, pots fer-ho clicant el seguent enllaç: odp22.

Acabem aquesta presentación amb un article de Rebelion.org que denuncia l’operació “humanitària” que està dirigint el Pentàgon, l’exèrcit i  els marines dels Estats Units a Haití. L’article es titula “¿Operación humanitaria o invasión?”. Clica el seguent enllaç per llegir la informació que demostra que és una nova INVASIÓ A HAITÍ.

[Aclaració: durant el programa diem que de cada tres militars de l'Exèrcit espanyol un és comandament. I lo correcte seria dir que hi ha un comandament per cada tres soldats. Concretament, “Las fuerzas armadas  españolas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares” (font, Centre JM Delas). La jerarquia castrense xupant dels 50 milions d'euros diaris assignats a l'exèrcit del pressupost públic de l'estat]

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp45: Presentem el llibre “500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia”. Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull “accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.” Són “les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.” Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

“Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.”

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. “Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, de Gabriela Serra i David Fernández:

“¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.” (…)

“Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la desobediencia civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.” (…)

“…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En “Nadie es neutral en un tren en marcha.” (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, “el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras”, diem per equivocació al traduir-la: “el compromis és amb el cor…”. Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: “estima i fes el que vulguis.”

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp01: primer programa de la temporada, declaració de principis i conversa amb els companys de NOVA sobre la noviolència activa, estratègia de lluita política-social.

Convidats: Luca Gervasoni i Felip Daza del Centre per a la Innovació Social, NOVA. I Consol Camí de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase1: “Per defensar el que jo vull estic disposat a jugar-me la vida, però no estic disposat a treure-li a ningú. (…) Justament perqué és un objectiu just i és una lluita legítima, hem d’insistir encara amb més força en defensar una estratègia noviolenta.”

Frase2: “Els mitjans que es fan servir per aconseguir un objectiu determinen aquell objectiu. Si es fan servir mitjans noviolents aconseguirem una societat menys violenta, amb una pau molt estable.”

Dos personatges històrics, referents imprescindibles de la lluita noviolenta pels drets civils i la llibertat: Martin Luther King i Mahatma Gandhi.

¿És possible i eficaç la lluita (i en aquest cas, defensa) noviolenta en una situació de crisis humanitària, injustícia i violència tan extrema com la que es viu avui a Palestina i Irak? La lluita noviolenta contra l’Imperi Britànic a l’Ìndia, el racisme als Estats Units o l’Apartheid a Sudàfrica tampoc van ser fàcils.

Aquí hem de remarcar que la noviolència activa com a estratègia també té les seves limitacions evidentment. I com fins hi tot va dir Gandhi, si l’estratègia noviolenta “debilita” a la víctima o “afavoreix” a l’agresor,  llavors em de deixar de pregonar la noviolència. En aquest punt, o bé ens haurem de fer a un costat i deixar que la víctima es defensi com pugui i vulgui. O bé, haurem de decidir si canviem d’estratègia, ja sigui per ajudar a altres persones o per defensar-nos a nosaltres mateixos.

Adjuntem aquí un document força complet sobre noviolència elaborat pel Centre per a la Innovació Social: Quaderns NOVA. Noviolència Activa (nº 9, estiu 2008).

I apuntem també la direcció-web de la Xarxa Noviolenta Laonf (que hem comentat al llarg d’aquest programa) i que treballa a l’Irak per assolir la pau mitjançant la noviolència activa. Un gran repte!

Al final del programa pots escoltar la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Avui presentem el país Centreamericà a partir de les diferents formes de violència que pateix la seva població.