El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).
I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!
Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.
Ones de pau, divendres de 14:00h a 15:00h a Contrabanda FM.
L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).
Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!
Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:
Programa odp45: Presentem el llibre “500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia”. Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull “accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.” Són “les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.” Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.
“Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.”
Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. “Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, de Gabriela Serra i David Fernández:
“¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.” (…)
“Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la desobediencia civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.” (…)
“…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En “Nadie es neutral en un tren en marcha.” (…)
Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.
Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, “el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras”, diem per equivocació al traduir-la: “el compromis és amb el cor…”. Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: “estima i fes el que vulguis.”
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a l’Afganistan, Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: “la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social”.
Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.
Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.
“…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos”.
Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els “mass-merda” (mass-media) i bona part de la “societat-telespectadora” no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.
Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…
Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.
Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem realitzant pel canvi social.
Construim la pau amb REBELDIA. Encarem el diàleg des de la RESISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS. Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.
Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), “el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos” (Servando Rocha. “Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes”. La Felguera ediciones, 2006).
El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula “All you fascist bound to lose” (Feixistes tots esteu destinats a perdre).
El novembre o desembre, Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per la revista Pensamiento Libre, publicada en el número 60 de 2009.
Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.
Entrevistada: Mabel Cañadas, membre de la comuna Lakabe a Navarra.
Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:
“Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.”
“El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.”
“Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.”
“Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.”
“Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.”
“Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.”
“No buscas estar en todo por que “hay que estar”, ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.”
“Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.”
I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: “Tu transformación personal es la transformación del mundo.”
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp40: Després de l’absència de la setmana passada, tornem en directe a Contrabanda FM amb un programa dedicat als conflictes armats de la “banya d’Àfrica” (Sudan, Etiopia i Somàlia). A partir de les guerres internes i intervencions militars estrangeres que pateix Somàlia, expliquem els processos de resolució pacífica dels conflictes a la zona i en general com a estratègia per assolir la justícia i la pau. També denunciem la política criminal de les potències occidentals en els conflictes armats i la seva responsabilitat en les crisis humanitàries dels refugiats i desplaçats de guerra.
Abans de començar el programa, ens solidaritzem amb el pres anarkista català en vaga de fam durant 90 dies, Amadeu Casellas.
[Us demanem discuples si en algun moment de l'àudio gravat aquesta setmana varia el volum o la qualitat de so]
Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.
Entrevistat: Josep Mª Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La idea del programa d’aquesta setmana és donar a conèixer la publicació dels diversos, rigurosos i complets informes sobre “conflictes armats, tensions, processos de pau, rehabilitació posbèl·lica, crisis humanitàries, militarització i desarmament, drets humans i gènere” que el·labora l’Escola de Cultura de Pau. Uns treballs d’investigació i divulgació molt útils per a conèixer millor els conflictes armats actuals arreu del món, les parts implicades en els mateixos i, especialment, els processos de pau oberts per resoldre’ls pacíficament.
A partir de la propera setmana Ones de pau començarà a emetre una sèrie de programes que sota el títol Violència Estructural denunciarà i reflexionarà sobre: neoliberalisme, droga, religió, mass-media, eduació, justícia…
Porgrama odp31: Després del parèntesis de juliol, tornem en directe a Contrabanda FM i amb el blog actualitzat. Començem estrenant nova sintonia de programa (Vesuvi, del grup Spaccanapoli). Recordem el primer atac nuclear de la història, l’inhumà bombardeig de la ciutat d’Hiroshima (Japó) per part de l’Exèrcit Nordamericà: 6 agost de 1945. Presentem (amb certs interrogants) la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència que recorrerà els sis continents del 2 d’octubre de 2009 al 2 de gener de 2010. I aprofitem aquesta entrada del blog per refrescar el concepte de noviolència activa.
Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.
Convidat: Carles Martin, portaveu de Mundo sin Guerras i de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.
Abans de parlar de la Marxa Mundial, llençem a l’aire una de les preguntes que ens anirem questionant en els propers programes per tal de trobar les respostes que ens ajudin a ser més eficaços en la lluita antimilitarista: ¿La noviolència protegeix a l’Estat? Més enllà del fons anarquista i llibertari que du implicita la pregunta, la plantegem sota l’ombra política-militar més perillosa i destructora, la que formen els estats membres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).
A partir d’aquesta pregunta continuem definint el nostre propi espai de lluita antimilitarista: l’Acció Directa Noviolenta, un espai propi i col.lectiu que passa pel camí de la lluita anticapitalista.
Malauradament enfront d’una injustícia, agressió o conflicte la resposta adecuada més eficaç no sempre es pot donar, normalment degut a les circunstàncies d’opressió i repressió en que viuen les víctimes. Això també ho plantegem en aquest programa amb una nova pregunta: ¿La noviolència és un privilegi?
Cada dia moren de gana milers i milers de persones arreu del món. Si nosaltres fòssim una d’aquestes persones, viuriem en carn i ossos un dels efectes més dramàtics de la lluita noviolenta: la mort per inanició o desnutrició.
Lo essencial no és tant conscienciar de la noviolència sinó conscienciar de que la pobresa i les injustícies que genera el capitalisme-militarisme són inacceptables i cal evitar-ho. Com? Al llarg dels propers programes intentarem trobar noves respostes.
Actuem, visquem de forma noviolenta, sí. Però davant d’una agressió que posi en perill de mort drets fonamentals com el dret a la vida, o responem amb Accions Directes Noviolentes o no evitarem, ni resoldrem, ni canviarem res.
Diem sí a la noviolència activa, però amb molts condicionants que la limitin o la reforçin. Per exemple, si a una persona o família o comunitat la estan matant de gana, jo no puc parlar-li a la víctima de noviolència. Si una persona és a punt de ser torturada o esta sent explotada, jo no puc dir-li que “posi l’altra galta”.
Un altre exemple concret i que ens afecta de molt a prop. Davant del perill nuclear que es plantejava i continua existint amb la central de Garoña (Burgos), no es va reforçar lo suficient l’Acció Directa Noviolenta per pressionar el govern i les corporacions. Davant d’un problema tan greu com el nuclear, s’haurien d’haver produit moltes petites i grans Accions Directes Noviolentes, més enllà de la difusió antinuclear, la recollida de signatures i les manifestacions que no han servit per a res. Aprenguem dels errors per no repetir-los!
Acabem aquesta presentació remarcant el que ens vam proposar des del primer programa d’Ones de pau. Continuarem reflectint les diferents respostes (siguin com siguin) davant les injustícies i la violència (vingui d’on vingui). Perquè de totes les lluites s’apren. Per això esperem que tu també hi participis sempre que vulguis, compartint amb Ones de pau la teva experiència de lluita personal o col.lectiva.
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp19: segona part del programa dedicat al filòsof nascut el 1895 a Madanapalle, al sud de l’India. Aquesta setmana, a diferència de l’anterior, no escoltem cap vídeo i començem llegint l’històric discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient, pronunciat pel seu cap Krishnamurti, el 1929. Després compartim textes del filòsof sobre El poder, El jo i L’autodefensa.
Format: lectures. Llengua: CASTELLÀ.
“La Orden de la Estrella de Oriente fue fundada en 1911 para proclamar el advenimiento del Instructor del Mundo. Krishnamurti fue designado Jefe de la Orden. El 2 de agosto de 1929, día de apertura del Campamento Anual de la Estrella, celebrado en Ommen, Holanda, Krishnamurti disolvió la Orden ante tres mil miembros. Esta es la traducción completa de las palabras que pronunció en aquella ocasión, basada en el texto que se publicó en el Boletín de la Estrella del mes de septiembre de 1929″:
“Yo sostengo que la verdad es una tierra sin caminos, y no es posible acercarse a ella por ningún sendero, por ninguna religión, por ninguna secta. Éste es mi punto de vista y me adhiero a él absoluta e incondicionalmente. La verdad, al ser limitada, incondicionada, inabordable por ningún camino, no puede ser organizada.”
A partir d’aquesta renúncia, Krishnamurti va començar el seu propi cami de difusió arreu del món del que es coneix com les seves Ensenyançes. I com un home totalment lliure de lligams, ens ofereix tot el seu saber en la recerca de la veritat, despullada de doctrines i dogmes.
Comentarios sobre el vivir (Tomo1), 1956. El poder: “El deseo de éxito impide la humildad, y sin humildad, ¿como es posible comprender? (…) El deseo de éxito es el deseo de dominar. Dominar es poseer, y la posesión es el camino del aislamiento. (…) El aislamiento depara poder, pero el poder engendra antagonismo y dolor, ya que el aislamiento es resultado del miedo, y el miedo pone fin a toda comunión”.
En aquest programa també parlem de l’ego i llegim el capítol “El yo”, del mateix llibre Comentarios sobre el vivir: “La causa del vacío interno es el deseo de llegar a ser; y haga uno lo que haga, jamás podrá llenar ese vacío. Quizá escape de él de forma vulgar o con refinamiento, pero el vacío seguirá siendo su sombra; aunque uno no quiera verlo, él seguirá estando ahí. (…) Cada esfuerzo del “yo” para ser o para no ser es un movimiento que lo distancia de lo que es. (…) Si somos capaces de afrontar ese vacío, de permanecer con ese doloroso sentimiento de soledad, el miedo desaparece por completo y se produce una transformación fundamental. Para que eso suceda, es necesario experimentar esa nada, lo cual es imposible si hay un experimentador. (…) Sólo el experimentar lo que es sin nombrarlo le libera a uno de lo que es“.
La autodefensa: “El deseo de herir a otro, ya sea con la palabra, con el gesto o de manera más profunda, es muy fuerte en la mayoría de nosotros. (…) El deseo mismo de que no nos hieran hace que hieramos a otros; dañar a otros es una manera de defenderse de uno mismo. (…) ¿Qué es lo que defendemos, lo que protegemos con tanto cuidado? Sin duda es la idea que tenemos de nosotros mismos, en todos sus aspectos. Si no protegiéramos esa idea, ese centro de acumulación, no existiría el “yo” y lo “mío”. Entonces seríamos especialmente sensibles, vulnerables a nuestra propia manera de ser, tanto consciente como oculta; pero como la mayoría no deseamos descubrir el proceso del “yo”, oponemos resistencia a cualquier invasión de la idea que tenemos de nosotros mismos. Esa idea es completamente superficial; pero, puesto que la mayoría vivimos en la superficie, nos contentamos con ilusiones.”
En el áudio del programa puedes escuchar los capítulos citados enteros.
El filòsof, escriptor, orador i educador Jiddu Krishnamurti, abans de morir el 1986 a Ojai, California (EEUU), va crear quatre fundacions i diverses escoles, i va publicar més de seixanta llibres plasmant “un ampli missatge cap a una comprensió total de l’èsser humà”.
El programa acaba recordant un altre fragment de les ensenyançes del que fou “un gran mestre espiritual i al mateix temps una persona religiosa sense religió”:
“La virtud es la paz que sobreviene cuando se está libre del ansia de devenir, y es una paz del corazón, no de la mente. (…) Porque la virtud del corazón es comprensión.”
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp18: l’autoritat i la violència segons el filòsof Krishnamurti. Lectura de textes i escolta de vídeos d’un dels filòsofs més carismàtics del segle XX. Amb una enseñança paradoxal perquè Krishnamurti convidaba a prescindir de l’autoritat dels mestres: no calen gurús ni principis generals, lo essencial és la pròpia alliberació, el descondicionament, la llibertat interior.
Format: lectures i videos. Llengua: CASTELLÀ.
Començem el programa amb la lectura del primer capítol del llibre Comentarios sobre el vivir (Tomo 1), editat per Krishnamurti Foundation of America el 1956. L’edició en castellà que llegim a Ones de pau és d’Editorial Kairós (2006). Fem la pausa musical amb els Kraftwerk i el tema musical “Home sweet home” rescatat d’un antic “caset”. I acabem amb la cançó “Who do you think I am” de Sinéad Lohan, interpretada per Joan Baez (Gone from danger, 1997).
“Tres piadosos egoístas”:
“La ambición en cualquiera de sus formas -ya sea de bienestar para un grupo, de salvación individual o de realización espiritual- es una acción aplazada. El deseo siempre es del futuro; el deseo de llegar a ser es la inacción en el presente. El presente tiene más importancia que el mañana, pues la totalidad del tiempo se halla en el ahora; comprender el ahora es estar libre del tiempo. El llegar a ser és la continuación del tiempo, del sufrimiento; el llegar a ser contiene el ser. Ser es siempre en el presente y es la forma más elevada de transformación; llegar a ser es una simple continuidad modificada. Sólo en el presente, en el ser, hay una tranformación radical.”
I enfrontem L’autoritat, capítol 28 del mateix llibre, que acaba així: “El culto a la autoridad, tanto en lo grande como en lo pequeño, es dañino; y lo es mucho más en asuntos religiosos. No puede haber ningún intermediario entre uno y la realidad; y si lo hay, es un falsificador, alguien que fomenta la discordia; no importa quien sea: el más grande de los salvadores o el último gurú o instructor de uno. El que dice saber no sabe; puede conocer únicamente sus propios prejuicios, sus creencias autoproyectadas y sus demandas sensoriales. No puede conocer la verdad, lo inconmenurable. (…) Establecer una autoridad y seguirla impide toda comprensión. Cuando hay comprensión hay libertad; la libertad no puede comprarse o recibirse de otro. Lo que se compra se puede perder; a uno se le puede quitar lo que se le ha dado; y se engendaran así la autoridad y el miedo. El miedo no se puede eliminar encendiendo velas para aplacarlo; termina con la finalización del deseo de llegar a ser.”
VIDEO 1: “La autoridad” (escolta la traducció simultània en l’àudio del programa).
Per cert que aquest vídeo gravat l’any 1985 a Ojai, Califòrnia (EEUU), no correspon a la primera xerrada pública (”first públic talk”) de Krishnamurti, com es pot llegir en una sobreimpressió del vídeo, doncs el filòsof moriria el 1986, després de més de 65 anys fent xerrades i compartint les seves ensenyançes arreu del món.
“La violencia existe cuando me amoldo a un patrón y permito que se me programe, que usted me imponga lo que debo hacer. (…) Luego cuando acepto la autoridad, hay violencia. (…) Cuando hay orden, no hay autoridad porqué hago lo correcto de forma natural, sin imitar un modelo”.
VIDEO 2: “¿Es posible terminar con la violencia?” Escucha la traducción simultánea en el audio del programa y clica en el siguiente enlace para ver el vídeo:
“Cuando se observa la violencia, sólo la violencia, el obervador que oberva la violencia es violencia. (…) ¿Qué es lo que sucede en su mente cuando usted sólo observa el hecho en lugar de inventar su opuesto?”
Les paraules de Krishnamurti són un estímul i no una imposició. Un estímul perquè cada lector accedeixi, per si mateix, a la seva pròpia i irreductible (sense coerció) realització.”
En les seves ensenyançes Krishnamurti s’endinsa i aprofundeix en allò que els antics grecs ja plantegaven: “Coneix-te a tu mateix”. Un missatge clau.
I compartim en aquesta presentació un text que no hem llegit durant el programa però que forma part d’un altre llibre del mateix autor,La libertad interior (1970):
“Nuestra crisis está en la mente, en nuestra conciencia, y tenemos que responder a ella de manera total. ¿Cuál es la verdadera respuesta, la cuestión esencial? (…) La cuestión central es la completa y absoluta libertad del hombre, primero en el aspecto psicológico o interno, y luego en el externo. No hay división alguna entre lo interno y lo externo, pero para verlo claramente uno tiene que comprender primero la libertad interna. (…)
Viviendo en este mundo, ese es el único reto que uno tiene: la libertad. Si no hay libertad interior, entonces empieza el caos y surgen los innumerables conflictos psicológicos, las oposiciones e indecisiones, la falta de claridad y de penetración profunda, que evidentemente, se expresan en lo exterior.
¿Puede uno vivir en este mundo libremente sin pertenecer a ningún partido político, ni al comunismo ni al capitalismo, sin pertencer a ninguna religión; sin aceptar ninguna autoridad exteriormente? (…)
Ningún sistema en el mundo exterior va a ayudar al hombre: al contrario, van a dividirlo. Esto es lo que siempre ha estado pasando en todas partes. Además, aceptar la autoridad de un sistema, es vivir en aislamiento, separado de los demás. Por consiguiente no hay libertad. (…)
¿Por qué no ve usted la verdad de que ningún sistema, exterior o interno, va a traer la libertad, va a librar al hombre de su desdicha? (…) ¿Qué le impide verla? (pregunta Krishnamurti a un asistente a la charla-taller).
Creemos en el sistema (responde el interlocutor a Krishnamurti).
Creemos en el sistema. ¿Por qué? (continúa Krishnamurti). Ese es su condicionamiento. Su condicionamiento está dictando constantemente; le impide ver la verdad de uno de los factores más grandes en la vida que llevan al hombre a aceptar el sistema; el que establece, por ejemplo, la diferencia de clases, la guerra, o el que promete la paz, que a su vez es destruida por la nacionalidad, que es otro sistema. ¿Por qué no vemos esta verdad? ¿Es porqué tenemos intereses creados en el sistema? Es que si viéramos esta verdad, podríamos perder dinero, podríamos no conseguir un empleo, estaríamos solos en un mundo monstruosamente feo. (…)
El hecho de que el hombre haya aceptado los sistemas como inevitables, es uno de los mayores impedimentos de la mente humana. Estos sistemas han sido creados por el hombre en busca de seguridad. La búsqueda de seguridad por medio de sistemas está destruyendo al hombre, cosa evidente cuando uno ve lo que pasa en el mundo exterior, y lo mismo ocurre internamente; mi gurú, el de usted, mi verdad y la de usted, mi sendero y el suyo, mi familia y la suya. Todo esto está impidiendo que el hombre sea libre. Ahora bien (…) usted ha de tener la energía para ver, lo que significa observar con todo su corazón y su mente, no observar con palabras, con los ojos llenos de miedo. (…)
Cuando no hay miedo, hay libertad. Y cuando existe esta libertad inerna, psicológica total, y no hay dependencia alguna, entonces la mente no queda tocada por ningún hábito. (…) Cuando la mente está en completa calma, dentro de su propia libertad, entonces surge lo “imposible”, que es el amor.”
Acabem amb un fragment del capítol “Lo que es y lo que debería ser”, que no llegim en el programa però que pot completar aquesta presentació: “Lo que es no es estático; está en movimiento constante, y para seguirlo, la mente no puede estar encadenada a ninguna creencia, a ninguna esperanza de éxito o miedo al fracaso. Sólo en el darse cuenta pasivo y alerta puede lo que es revelarse. Esta revelación está fuera del tiempo.”
Adjuntem aquí la direcció-web de la Fundació Krishnamurti amb seu a Madrid:
I la propera setmana farem la segona part d’Ones de pau dedicat a Jiddu Krishnamurti. Començarem el programa recordant el discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient per part del seu cap, el mateix Krishnamurti, l’any 1929. Parlarem del poder. I continuarem aprofundint en la comprensió del “jo” i la violència.
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
Programa odp04: programa a tres “bandes”: India, Espanya, Guatemala; Noviolència gandhiana, exèrcit espanyol, guerrilla guatemalenca. Tres prespectives diferents per aproximar-nos a la pau. Recuperem una entrevista sobre Mahatma Gandhi. I escoltem la segona part de les entrevistes sobre militarisme a Espanya i guerrilla a Guatemala, emeses fa dues setmanes (odp02/03).
No hi ha camins per la pau, la pau és el camí (Gandhi).
I aquest camí sovint es ben fosc, com els passadissos del Congrés o alguns polígons industrials… “Las actas de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Material de Doble Uso) están clasificadas como secreto oficial, lo que conlleva que sólo los diputados de la Comisión de Secretos Oficiales pueden ser informados de las autorizaciones de exportación de armas españolas, sin que éstos a su vez puedan informar o dar publicidad de la información que reciben. En definitiva, el Parlamento y el conjunto de diputados, no tienen derecho a saber ni las armas que se exportan ni el destino de éstas.”
“El gasto liquidado de las fuerzas militares españolas en el exterior entre el año 1997 y 2007 fue de 2.951 millones de euros.”
“Las fuerzas armadas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares”. Això surt a un comandament militar per cada tres soldats!!
Programa odp01: primer programa de la temporada, declaració de principis i conversa amb els companys de NOVA sobre la noviolència activa, estratègia de lluita política-social.
Frase1: “Per defensar el que jo vull estic disposat a jugar-me la vida, però no estic disposat a treure-li a ningú. (…) Justament perqué és un objectiu just i és una lluita legítima, hem d’insistir encara amb més força en defensar una estratègia noviolenta.”
Frase2: “Els mitjans que es fan servir per aconseguir un objectiu determinen aquell objectiu. Si es fan servir mitjans noviolents aconseguirem una societat menys violenta, amb una pau molt estable.”
Dos personatges històrics, referents imprescindibles de la lluita noviolenta pels drets civils i la llibertat: Martin Luther King i Mahatma Gandhi.
¿És possible i eficaç la lluita (i en aquest cas, defensa) noviolenta en una situació de crisis humanitària, injustícia i violència tan extrema com la que es viu avui a Palestina i Irak? La lluita noviolenta contra l’Imperi Britànic a l’Ìndia, el racisme als Estats Units o l’Apartheid a Sudàfrica tampoc van ser fàcils.
Aquí hem de remarcar que la noviolència activa com a estratègia també té les seves limitacions evidentment. I com fins hi tot va dir Gandhi, si l’estratègia noviolenta “debilita” a la víctima o “afavoreix” a l’agresor, llavors em de deixar de pregonar la noviolència. En aquest punt, o bé ens haurem de fer a un costat i deixar que la víctima es defensi com pugui i vulgui. O bé, haurem de decidir si canviem d’estratègia, ja sigui per ajudar a altres persones o per defensar-nos a nosaltres mateixos.
I apuntem també la direcció-web de laXarxa Noviolenta Laonf(que hem comentat al llarg d’aquest programa) i que treballa a l’Irak per assolir la pau mitjançant la noviolència activa. Un gran repte!
Al final del programa pots escoltar la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Avui presentem el país Centreamericà a partir de les diferents formes de violència que pateix la seva població.
Comments : Comentarios desactivados
Categorias : Ones de pau
I enfrontem L’autoritat, capítol 28 del mateix llibre, que acaba així: “El culto a la autoridad, tanto en lo grande como en lo pequeño, es dañino; y lo es mucho más en asuntos religiosos. No puede haber ningún intermediario entre uno y la realidad; y si lo hay, es un falsificador, alguien que fomenta la discordia; no importa quien sea: el más grande de los salvadores o el último gurú o instructor de uno. El que dice saber no sabe; puede conocer únicamente sus propios prejuicios, sus creencias autoproyectadas y sus demandas sensoriales. No puede conocer la verdad, lo inconmenurable. (…) Establecer una autoridad y seguirla impide toda comprensión. Cuando hay comprensión hay libertad; la libertad no puede comprarse o recibirse de otro. Lo que se compra se puede perder; a uno se le puede quitar lo que se le ha dado; y se engendaran así la autoridad y el miedo. El miedo no se puede eliminar encendiendo velas para aplacarlo; termina con la finalización del deseo de llegar a ser.”
Cuando no hay miedo, hay libertad. Y cuando existe esta libertad inerna, psicológica total, y no hay dependencia alguna, entonces la mente no queda tocada por ningún hábito. (…) Cuando la mente está en completa calma, dentro de su propia libertad, entonces surge lo “imposible”, que es el amor.”
