((odp)) “Ministres de la Guerra” a Mallorca. I l’invasió d’Iraq (2)

5 03 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp59: Parlem amb un portaveu del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra organitzat a Mallorca per coordinar diverses activitats antimilitaristes i accions de Desobediència Civil, així com denunciar la política dels i les Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE), reunits/des a Palma els dies 24 i 25 de febrer, coincidint amb la presidència  espanyola de la UE el 2010.

Aquesta setmana també denunciem la desinformació sobre la guerra d’Iraq orquestrada des dels comandaments polítics-militars de l’exèrcit dels Estats Units, amb la complicitat dels governs invasors i aliats occidentals de l’OTAN; els mateixos que ordenen o permeten l’assassinat de periodistes durant la guerra d’Iraq o l’Afganistan… com la mort del càmara de televisió espanyol José Couso, assassinat deliberadament per l’artilleria nordamericana a Bagdad el 2003.

Format: Entrevista i lectura. LLengua: CATALÀ/MALLORQUÍ/CASTELLÀ.

El proper divendres a Ones de pau emetrem l’àudio de la conferència que l’acadèmic iraquià de la Universitat Autónoma de Madrid va pronunciar a l’Ateneu La Torna de Gràcia el dissabte 20 de febrer de 2010, un acte de la campanya “Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra”, organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra.

*Si no podeu accedir al blog del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra (enllaçat adalt) probeu d’accedir-hi a través d’algun buscador d’inernet.

*Al final del programa diem per equivocació (lapsus linguístic) que el “règim totalitari de Sadam Hussein no va ser menys violent que l’actual” (invasor nordamericà). Evidentment, és a l’inversa. Les tropes dels Estats Units i dels seus aliats han causat més morts i destrucció a Iraq que el regim anterior. A més a més, els Estats Units i Sadam Hussein eren aliats molt abans de la invasió, i durant la guerra Iraq-Iran, com explica molt bé el documental “¿Why we fight?” que vam escoltar la setmana passada a Ones de pau.

  • Share/Bookmark


((odp)) Canalons i canons.

25 12 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp49: “Galets i galetes, canalons i canons, turrons i terror…”. Muntatge d’àudio antimilitarista damunt la bateria electrònica de Bill Cobham (1972) i d’una actuació en directe de la banda d’un altre bateria excepcional, Jack de Jonnethe (1975). Recitem el poema  “Oda a la pacificación” de Mario Benedetti (llegir abaix). I tanquem el muntatge amb “What the world needs now” (…is love, sweet love…), un altre magistral interpretació, aquesta a càrrec del duet de saxofonistes Al Cohn i Zoot Sims (Motoring Along, 1975).

Format: muntatge sonor-musical. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Diálogo, de Harry Rosenthal.

Oda a la pacificación:

“No sé hasta dónde irán los pacificadores con su ruido metálico de paz

pero hay ciertos corredores de seguros que ya colocan pólizas contra la pacificación

y hay quienes reclaman la pena del garrote para los que no quieren ser pacificados

cuando los pacificadores apuntan por supuesto tiran a pacificar

y a veces pacifican dos pájaros de un tiro

es claro que siempre hay algún necio que se niega a ser pacificado por la espalda

o algún estúpido que resiste la pacificación a fuego lento

en realidad somos un país tan peculiar

que quien pacifique a los pacificadores un buen pacificador será”.

Poema de Mario Benedetti.

  • Share/Bookmark


((odp)) VII Inspecció Ciutadana a la Base militar de l’OTAN a València.

4 12 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp46: Valoració de la setena Inspecció Ciutadana a la Base de l’OTAN de Bétera (Camp del Túria) on es troba el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Headquarters NATO Rapid Deployable Corps). Parlem amb un dels activistes d’Alternativa Antimilitarista que va participar el dissabte 28 de novembre, juntament amb altres activistes de diversos col·lectius antiguerra, en aquesta Acció Directa Nociolenta. I reclamem una vegada més la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ.

Entrevistat: Carlos, membre d’Alternativa Antimilitarista – MOC València.

Inspecció Ciutadana, Base OTAN Bétera. 2009

Article i document pdf de l’Inspecció Ciutadana (clicar aquí).

Inspecció Ciutadana, Bétera 2009

“Les guerres a milers de quilòmetres començen realment al costat de les nostres cases. Les tropes i les armes ixen des de bases aèries, casernes i centres de comandament com el de Bètera, passant per vies fèrries, ports i aeroports abans d’arribar a la “zona de guerra”.

“Segons el New York Times, l’Afganistan es el principal importador d’armes d’Estats Units i, per tant, del món. 93 de cada 100 euros destinats per Espanya i el món a l’Afganistan són despesa militar, i els 7 restants segueixen una lògica militar” (document Inspecció Ciutadana 2009, AA-MOC València).

Adjuntem l’informe del pressupost militar espanyol per l’any 2010 (font, Centre JM Delas): milions de raons per continuar la lluita antimilitarista, la Desobediència Civil i les Accions Directes Noviolentes. “La despesa militar total espanyola pel 2010, si sumem la que no comptabilitza el Ministeri de Defensa, suma 18.161 milions d’euros.”

I afegim també l’enllaç del programa-reportatge sobre la Base militar de l’OTAN de Bétera emès el més d’abril:  Ones de pau 15.

  • Share/Bookmark


((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.

3 12 2009

El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!

Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.

Ones de pau, divendres de 14:00h a 15:00h a Contrabanda FM.

tropes espanyoles. Retirada d'Iraq. 2004.

L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!

Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:

http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com

  • Share/Bookmark


((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp45: Presentem el llibre “500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia”. Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull “accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.” Són “les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.” Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

“Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.”

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. “Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, de Gabriela Serra i David Fernández:

“¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.” (…)

“Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la desobediencia civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.” (…)

“…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En “Nadie es neutral en un tren en marcha.” (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, “el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras”, diem per equivocació al traduir-la: “el compromis és amb el cor…”. Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: “estima i fes el que vulguis.”

  • Share/Bookmark


((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

clicar para abrir documento.

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una “escola” d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència civil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  “La verdad sobre el 11-S”.

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

“Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!”

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.

  • Share/Bookmark


((odp)) Mahatma Gandhi. Militarisme a España (II) i guerrilla a Guatemala (II).

1 02 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp04: programa a tres “bandes”: India, Espanya, Guatemala; Noviolència gandhiana, exèrcit espanyol, guerrilla guatemalenca. Tres prespectives diferents per aproximar-nos a la pau. Recuperem una entrevista sobre Mahatma Gandhi. I escoltem la segona part de les entrevistes sobre militarisme a Espanya i guerrilla a Guatemala, emeses fa dues setmanes (odp02/03).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (1/2), CASTELLANO (3).

Convidat1 (Mahatma Gandhi): Agustí Pániker, escriptor i editor de l’Editorial Kairós. Convidat2 (militarisme a España):  Pere Ortega, investigador del Centre JM Delàs. Convidat3: Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Gandhi amb Nehru, el primer ministre de la �?ndia des de la independència el 1947.

No hi ha camins per la pau, la pau és el camí (Gandhi).

I aquest camí sovint es ben fosc, com els passadissos del Congrés o alguns polígons industrials… “Las actas de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Material de Doble Uso) están clasificadas como secreto oficial, lo que conlleva que sólo los diputados de la Comisión de Secretos Oficiales pueden ser informados de las autorizaciones de exportación de armas españolas, sin que éstos a su vez puedan informar o dar publicidad de la información que reciben. En definitiva, el Parlamento y el conjunto de diputados, no tienen derecho a saber ni las armas que se exportan ni el destino de éstas.”

Legionarios de la tercera compañía Juan de Austria 111 en una procesión de Semana Santa en Málaga, España, abril 2009. (c) AP Photo / EFE, Jorge Zapata.

“El gasto liquidado de las fuerzas militares españolas en el exterior entre el año 1997 y 2007 fue de 2.951 millones de euros.”

“Las fuerzas armadas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares”. Això surt a un comandament militar per cada tres  soldats!!

A la següent entrada trobaràs més informació del llibre del qual n’es coautor l’entrevistat d’Ones de pau: El militarismo en España: balance del ciclo armamentista español hasta 2007.

Ara també pots escoltar l’entrevista sencera a l’Agustí Pániker sobre Gandhi (que hem emès en edició retallada a l’Ones de pau d’aquesta setmana).

Mahatma Gandhi en una visita a Occident.

  • Share/Bookmark


((odp)) Militarisme a España (I).

18 01 2009

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp2: Industria militar, Exèrcit i comerç d’armes a España.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidat: Pere Ortega, investigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Frase: “La despesa militar de l’Estat español és de 51 milions d’euros diaris”.

Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad de la OTAN, en Bétera, Valencia.

Mando militar y ex-Ministro de Defensa en el Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad de la OTAN, en Bétera, Valencia.

Aquesta setmana recomanem el següent llibre del qual n’es coautor el convidat d’Ones de pau:

Balance del ciclo armamentista español hasta 2007. A.Oliveras i P.Ortega (eds.) Icaria - Antrazyt

Reserva el llibre trucant al telèfon del Centre JM Delàs: 933 176 177. També a Icaria Editorial: 933 011 723. Barcelona.

“El estado español ha optado por implicarse en la evolución de los conflictos armados apostando por medios militares, como el envío de fuerzas armadas a diversos lugares del planeta. El discurso político de las élites gobernantes y las dinámicas que rodean este nuevo escenario han ocasionado un fortalecimiento del militarismo en España.”

“En los diferentes capítulos del libro se analiza lo acontecido durante la última década en lo relativo a la política de defensa en un nuevo órden mundial donde, a consecuencia de los compormisos adquiridos con la OTAN y la UE, entre otros, se desarrollan costosos proyectos militares.  De estos compromisos se desprenden los aspectos que rodean la economía de la defensa: presupuestos, I+D, industria militar, comercio de armas y la presencia española en ferias de armamento militar, todo lo cual contribuye a la carrera de armamento mundial.”

“En un mundo interdependiente, nuestra seguridad no puede construirse contra la seguridad de los otros. En este proceso de militarización, tener industrias de guerra, invertir en armamentos o sobredimensionar los jércitos no ayuda a la paz mundial sino, todo lo contrario, contribuye a la inseguridad global a través de los riesgos y amenazas que originan.”

I al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, pots escoltar l’entrevista que el jutge espanyol Carlos Castresana, comisionat de Nacions Unides a Guatemala, va concedir a Ones de pau. El magistrat ens parla de la violència i la impunitat a Centreamèrica i a Espanya.

  • Share/Bookmark