ones de pau

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp56: Difonem el debat “Apaguem les nuclears” (o la crisis energètica actual) realitzat el 31 de gener de 2010 al Forum Social Català, i que Ones de pau va gravar. En el muntatge del programa invertim l’ordre de les ponències del debat i començem escoltant les denúncies contra el model d’implantació dels parcs eòlics a la comarca tarragonina de la Terra Alta. A continuació escoltem uns fragments de les intervencions del públic en el debat. I acabem escoltant la primera ponència que descriu la situació energètica a Catalunya, certament  antidemocràtica i falsament ecològica pel que fa a la implantació d’energies renovables. Un exemple més de violència estructural i autoritarisme institucional i econòmic. El fals model ecològic al servei de l’especulació!

Format: ponències-debat. Llengua: CATALÀ.

Ponents: Jesús Carbó, membre de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta. I Dani Gómez, president de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN).

En el debat es va dir que el model energètic “colapsarà i nomès hi haurà dues opcions: o (un sistema) caòtic-anàrquic, o autoritari”. I també es va apuntar la idea (o necessitat, dirien altres) de tornar a nacionalitzar els serveis energètics que es van privatitzar.

Això de la nacionalització, dels serveis públics, és molt relatiu especialment en quan  a l’explotació-producció dels recursos naturals  però també en quan a la distribució d’aquesta energia. Perquè dependrà de la localització (paisos del “Nord” o del “Sud”) que tinguem en compte. És a dir la crisis és i serà diferent a Centreamèrica, per exemple, que a Europa. I per tant, el “caos” i l’”autoritarisme” en un i altre lloc té i tindrà una “cara” i unes consecuències molt diferents. ¿Val la pena recordar una vegada més el cas d’Unión Fenosa-Gas Natural (laCaixa-RepsolYPF) a Guatemala? Escoltar programa odp20.

La qüestió serà, com també s’apunta en el debat, què passarà a casa nostre quan ens “falti” allò que sempre hem pogut tenir. Dit d’un altre manera ¿què passarà quan, per exemple, no poguem consumir aliments  i productes de primera necessitat degut al colapse  energètic que afecta a la producció i distribució local i global?

Però aquest debat de la crisis energètica no analitza el model neocolonial, malgrat que sempre hi és present perquè l’explotació neocolonial és inseparable del neoliberalisme i el consum energètic. Aquest debat  se centra en la qüestió local, a la Terra Alta i a Catalunya. Per això a Ones de pau apuntem (i ens apuntem a) una quarta opció o alternativa local al sistema “anàrquic-caòtic”, “autoritari” o “nacional”:

L’alternativa podria ser (i ja és una realitat en algunes comunitats) la anàrquica però en lloc de caòtica, ordenada en comunitats autogestionades. És l’anarquisme (o també, el municipalisme autogestionari) com alternativa al  model polític-econòmic i energètic “centralitzat” del capitalisme.

Un nefast model “centralitzat” que, com es demostra en el debat, és antidemocràtic, autoritari i corrupte. També criminal pel que fa a la responsabilitat administrativa i empresarial en l’energia nuclear i els residus radioactius.

Adjuntem a continuació l’estudi “Catalunya Solar: el camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya”, el·laborat i presentat el 2007 per Fundación Tierra i EUROSOLAR. I també enllaçem l’informe “Renovables 2050″ de Greenpeace, un estudi científic que descriu “el potencial de les energies renovables a Espanya i la península Ibèrica” i que demostra la viabilitat d’un model d’energia 100% renovable al nostre territori.

I acabem adjuntant l’enllaç del programa d’Ones de pau emès la temporada 2009 en que expliquem les mentides al voltant de l’energia i les centrals nuclears a propòsit del tancament de la central de Garoña (Burgos): odp22.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per la revista Pensamiento Libre, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, membre de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

“Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.”

“El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.”

“Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.”

“Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.”

“Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.”

“Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.”

“No buscas estar en todo por que “hay que estar”, ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.”

“Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.”

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: “Tu transformación personal es la transformación del mundo.”

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp26: Després de recordar La Setmana Tràgica o Revolució de Juliol de 1909 de Barcelona, en l’anterior programa, aquesta setmana tornem a parlar d’anarkisme. Ara amb activistes d’una generació més jove que els companys de la setmana passada però que comparteixen molts valors d’aquest moviment llibertari.

Format: entrevista-xerrada. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Fran del periòdic anàrquic Antisistema. I Maic de l’Ateneu Llibertari de Sants.

Començem el programa amb el tema musical Apología de la destrucción, del grup valencià Vagos y Maleantes, per posar-nos a to amb una de les corrents més combatives de l’anarkisme. No es que Ones de pau hagi perdut el Nord, simplement mostrem una realitat més de la lluita anticapitalista, de l’expressió més contestatària de l’anarkisme.

Per complementar aquesta presentació i l’apunt cinematogràfic de la setmana passada, avui recomanem La vieja memoria, un dels millors documentals de la II República i la Guerra Civil espanyola, rodat per Jaime Camino el 1977.

Afegim l’enllaç de El pesol negre, la “publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener” (Berga i Manresa), per conéixer qué és cou fora de Barcelona, tal com ens comenta en Fran durant el programa.

I acabem apuntant les referències d’un dels llibres que també comentem durant el programa: Cróniques del 6 (i altres retalls de la clavaguera policial), de Davd Fernández. VIRUS Editorial, 2006. Reproduim un fragment de l’epíleg d’aquest llibre sobre la “democràcia autoritària”:

“Aquesta història arranca el 28 d’octubre de 1996 amb el desallotjament “manu militari” del Cinema Princesa i arriba fins a l’absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.” (…)

“Darrera el nostre Estat de Dret s’hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles de joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així es com ens parla de maletes i fons reservats, d’informes confidencials, de comissaries i tortures, d’infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats… en definitiva de la guerra bruta d’un estat d’excepció encobert contra els moviments socials i populars.”

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp25: el juliol de 1909 es van produir un seguit de revoltes antimilitaristes i anticlericals pels carrers de Barcelona encapçalades per dones que es rebelaven contra el reclutament dels seus marits a la guerra del Marroc. Això, sumat a altres factors econòmics i socials, provocà La Setmana Tràgica o “Revolució de Juliol”. A partir d’aquests fets, Ones de pau analitza la lluita obrera i el moviment anarquista a la Catalunya de finals de segle XIX i principis del XX.

Format: entrevista-debat. Llengua: CASTELLÀ.

Convidats: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, i Gil de l’Ateneu Llibertari Besos.

La guerra del Marroc es rebutjada per l’esperit popular per tres raons, segons narra la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia:

1) “L’anarquisme que domina entre els obrers és essencialment una doctrina internacionalista i pacifista. Mira la bandera sense emoció i considera l’”honor nacional” com un mite inventat pels militars i els capellans que conspiren amb els capitalistes en el procés d’explotació que aquests anomenen govern.”

2) “Aquesta campanya era una guerra de pura agressió (de pretencions imperialistes), empresa al dictat d’un grup d’empresaris, estretament relacionats amb el govern, els interessos dels quals eren completament estranys a l’obrer espanyol.”

3) “La qüestió del servei militar era exasporadament injusta i això és el que dugué les dones a milers en rengles dels contestataris. D’una banda, el fill del burgés, que podia permetres de pagar tres-cents duros per l’exempció, no li calia presentar-se a files; d’altra banda, la majoria de reservistes que llavors eren cridats eren homes (de clase obrera la majoria) que després de passar dos anys a l’exèrcit  havien pogut tornar a la vida civil i casar-se. Llavors els arrancaven de llurs mollers i de llurs famílies, per malbaratar-ne la vida.”

El ministre de la guerra Antonio Maura va decidir enviar un cos expedicionari a l’Àfrica de més de 40.000 homes, reservistes casats i amb fills en la seva majoria, reclutats en bona part al Principat. L’embarcament de tropes a Barcelona va començar l’11 de juliol de 1909. Les dones s’hi van negar i van encapçalar la revolta antimilitar espontàniament pels carrers de Barcelona.

Els partits Republicans no van voler assumir la direcció de les protestes i el poble, amo del carrer, va protagonitzar una revolta popular profundament anarquista.

Però la revolta va ser reprimida durament per les tropes de l’Exèrcit, amb el suport de la burgesia barcelonina.

La sublevació social contra l’autoritarisme de l’estat (exèrcit i esglèsia) va representar una confrontació a peu de carrer de dues formes d’entendre la vida, el treball, la ciència i les relacions interpersonals.

Visibilitzant-se, alhora, la ràbia social i el poder de la llibertat, amb noves formes d’organització com ara centres obrers, escoles i cooperatives.

La propera setmana Ones de pau dedicarà un altre programa per parlar d’anarquisme des d’una visió menys històrica i centrada en l’acció anarquista d’avui. Mentrestant, per situar una mica millor La Setmana Tràgica de 1909 i aproximar-se més a la realitat de l’època, sugerim veure la película La ciutat cremada, dirigida per Antoni Ribas.