((odp)) Nou horari emisió d’Ones de pau.

18 03 2010

Aquesta setmana Ones de pau estrena nou horari i dia d’emisió a Contrabanda FM:

Directe: diumenges nit, de 23:00 a 00:30 h.

Repetició: dimarts matí, d’11:00 a 12:30 h.

Aprofitem per recorda-vos el teléfon de Contrabanda FM perquè ens truqueu sempre que volgueu (diumenge nit, durant l’emisió en directe) per a compartir qualsevol informació o comentari:

Contrabanda FM: 93 317 73 66.

També podeu escriure a l’email del programa: onesdepau@altaveu.org

Gràcies per acompanyar-nos! Ens seguim escoltant al 91.4 de la FM de Barcelona o per internet: www.contrabanda.org

  • Share/Bookmark


((odp)) L’ocupació d’Iraq (3).

12 03 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp60: Continuem la sèrie de programes dedicats a l’ocupació i la guerra d’Iraq amb un anàlisis socio-polític d’aquest país destruït per l’ocupació nordamericana i la guerra neocolonial. Dissabte 20 de febrer a l’Ateneu La Torna (Gràcia, Barcelona) es  va fer una xerrada dins de la campanya “Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra”, organitzada per la Plataforma Aturem la Guerra. Ones de pau va ser-hi present i va gravar la conferència que ara pots escoltar.

Conferenciant:  Walid Saleh, acadèmic iraquià actualment a la Universitat Autònoma de Madrid. Llengua: CASTELLANO.

Contingut de la conferència:

Análisis breve de la situación socio-política en Oriente Medio:

Sistemas políticos. Desarrollo económico y militarismo. Derechos Humanos. Analfabetismo. “Machismo”. Islamismo. Crímenes de guerra en Afganistan, Iraq, Palestina, Pakistán…

La situación socio-política en Iraq, presente y pasado:

Antes de la invasión de 2003. Las tropas invasoras y el ejército iraquí. La oposición iraquí en Estados Unidos: propaganda y enfrentamiento étnico. Kurdistan: autonomia, milicias y petroleo. Violencia, caos y éxodo civil. La Constitución de 2005: federalismo, racismo y sectarismo. Despotismo, tráfico de petroleo y pobreza extrema. La cultura desaparecida y asesinada. Falsa democracia y neocolonialismo.

Escribimos algunos datos significativos apuntados en la conferencia:

Irak es el segundo productor de petroleo del mundo pero actulamente el 70% de la población está en paro. Hay 7 millones de refugiados: 4 millones dentro de Iraq, 3 millones fuera del país. Los servicios e infrestructuras de salud, electricidad y agua estaban en mejores condiciones durante el embargo internacional a Irak (1991-2003) que en la actualidad, después de 9 años de ocupación “en nombre de la Democracia y la Libertad”.

En el debat posterior a la conferència, Walid Saleh i el públic assistent van analitzar l’ocupació nordamericana i la militarització d’Iraq, malauradament no vam poder gravar aquesta part de l’acte. Per compensar-ho, us adjuntem l’enllaç als webs de Rebelion.org i Antimilitarista.org amb l’índex d’articles que denuncien l’ocupació militar, paramilitar i neocolonial d’Iraq.

Al mateix temps en el muntatge per a l’emisió a Contrabanda FM no vam incloure el fragment de la conferència titulat “Kurdistan: autonomía, milicias y petroleo” perque ens va semblar que Walid Saleh criticava més a les milícies kurdes i autòctones que a l’exèrcit nordamericà i de la coalició internacional invasora. A més en cap moment el conferenciant diu res dels grups paramilitars nordamericans ni tampoc dels serveis secrets occidentals, causants en gran part del caos i la violència que ha patit i pateix la població d’Iraq.

En l’audio que ara pots escoltar sí que incloem aquest fragment de la conferència sobre els kurds perquè, com deiem, ara us oferim més informació (a través dels blogs enllaçats) que compensarà aquest buit informatiu del conferenciant (ho diem amb tots els respectes).

I enllaçem també el web de la Campaña Estatal contra la Ocupación y por la Soberanía de Iraq (www.iraqsolidaridad.org), amb informació d’última hora sobre les eleccions (¿una pantomima democràtica més impulsada i escenificada pels ocupants i les sectes dominants del país?) celebrades a Iraq diumenge passat, 7 de març. En aquest web també trobaràs informació i documents molt interessants que aprofundeixen en els punts claus de l’ocupació militar i l’invasió económica d’Iraq.

  • Share/Bookmark


((odp)) “Ministres de la Guerra” a Mallorca. I l’invasió d’Iraq (2)

5 03 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp59: Parlem amb un portaveu del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra organitzat a Mallorca per coordinar diverses activitats antimilitaristes i accions de Desobediència Civil, així com denunciar la política dels i les Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE), reunits/des a Palma els dies 24 i 25 de febrer, coincidint amb la presidència  espanyola de la UE el 2010.

Aquesta setmana també denunciem la desinformació sobre la guerra d’Iraq orquestrada des dels comandaments polítics-militars de l’exèrcit dels Estats Units, amb la complicitat dels governs invasors i aliats occidentals de l’OTAN; els mateixos que ordenen o permeten l’assassinat de periodistes durant la guerra d’Iraq o l’Afganistan… com la mort del càmara de televisió espanyol José Couso, assassinat deliberadament per l’artilleria nordamericana a Bagdad el 2003.

Format: Entrevista i lectura. LLengua: CATALÀ/MALLORQUÍ/CASTELLÀ.

El proper divendres a Ones de pau emetrem l’àudio de la conferència que l’acadèmic iraquià de la Universitat Autónoma de Madrid va pronunciar a l’Ateneu La Torna de Gràcia el dissabte 20 de febrer de 2010, un acte de la campanya “Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra”, organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra.

*Si no podeu accedir al blog del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra (enllaçat adalt) probeu d’accedir-hi a través d’algun buscador d’inernet.

*Al final del programa diem per equivocació (lapsus linguístic) que el “règim totalitari de Sadam Hussein no va ser menys violent que l’actual” (invasor nordamericà). Evidentment, és a l’inversa. Les tropes dels Estats Units i dels seus aliats han causat més morts i destrucció a Iraq que el regim anterior. A més a més, els Estats Units i Sadam Hussein eren aliats molt abans de la invasió, i durant la guerra Iraq-Iran, com explica molt bé el documental “¿Why we fight?” que vam escoltar la setmana passada a Ones de pau.

  • Share/Bookmark


((odp)) El complex militar-industrial nordamericà i la guerra d’Iraq.

26 02 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp58: reeditem l’audio del documental “¿Why we fight?” (¿Per què lluitem?) que denuncia el complex militar-industrial dels Estats Units (EEUU); una poderosa màquina de guerra formada per la industria, l’exèrcit i el Congres.

El documental, dirigit per Eugene Jarecky i estrenat el 2005, va guanyar el premi del jurat del festival de cinema nordamericà Sundance. Aquest és un documental que denuncia amb noms i cognoms el criminal i corrupte complex industrial militar dels EEUU, i la manipulació mediàtica i governamental per atacar l’Iraq el març de 2003.

Però aquest documental també sembla que sigui, en alguns episodis, propaganda a favor de l’expresident Eisenhower, que va governar els EEUU entre 1954 i 1961. Perquè  si bé es cert que ell va advertir per primer cop als EEUU del perill del complex industrial militar, a la fi del seu mandat a la Casa Blanca, també es cert que durant la seva presidència EEUU protagonitzava la guerra freda amb l’exUnió Soviètica, amb la fatal “carrera armamentística” i proliferació nuclear, i es reforçava la militarització de la societat a tots els nivells mentre es consolidava “l’establishment” capitalista.

“¿Why we fight?” denuncia l’imperialisme nordamericà actual i històric, sí. Però no aposta per la desmilitarització de la societat ni es plantega el canvi o les possibilitats de canviar el sistema neoliberal, la màscara econòmica de la guerra.

Aquest audio que Ones de pau ha reeditat és una versió subversiva del vídeo original “¿Why we fight?”.

Llengua documental: CASTELLANO.

[properament penjarem el vídeo del documental, abans preferim que escoltis l'audio que vam emetre per la FM a Contrabanda]

Adjuntem l’enllaç de la pàgina web SirNoSir, amb altres documentals, més recomanables encara que “¿Why we fight?”. En aquesta web pots veure i escoltar els testimonis de soldats nordamericans veterans i en actiu que denuncien les monstruositats de la guerra en la que han participat, a l’Iraq i l’Afganistan.

  • Share/Bookmark


((odp)) Goldcorp: mineria i neocolonialisme.

19 02 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp57: Nou monogràfic sobre Guatemala per denunciar la multinacional minera Goldcorp Inc. i les seves filials Mina Marlin i Montana Exploradora que estan expoliant  els recursos naturals (extracció d’or), contaminant la terra i els rius, secant els manantials d’aigua, provocant malalties entre la població que viu a prop de l’explotació minera a Guatemala. A sobre, Goldcorp actua criminalment perseguint o eliminant (amb la complicitat i corrupció institucional) els líders de la ressistència  local que rebutgen la minería i els megaprojectes. Mentrestant, els bancs i ciutadans nordamericans i europeus que tenen accions i fons de pensió invertits en aquesta corporació canadenca viuen còmodament lluny de l’escena dels crims, l’Altiplà de Guatemala a Centreamèrica.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia, economista per la Universidad San Carlos de Guatemala (USAC). Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI), en Guatemala.

A la primera part del programa fem un collage radiofònic per descriure la situació actual i històrica de Guatemala: Chicabal (llacuna sagrada maia), 1823 (independència), maiz (aliment i símbol maia mil·lenari), Otto Pérez Molina (ex-militar involucrat en crims de guerra i actualment diputat), Efrain Rios Mont (ex president colpista i actualment diputat),  kaibiles (mercenaris de guerra), 1492 (Cristòbal Colom arriba a América), Plan Sofía  o Victoria 82 (pla militar estatal de guerra i contrainsurgència), reforma agrària, palma africana (agrocombustible), Gregoria Crisantia Pérez (líder de la resistencia anti-mineria),  Ramiro Choc (líder camperol empresonat), impunitat institucional…

Adjuntem l’enllaç al web Mimundo.org del fotoperiodista guatemalenc James Rodríguez amb fotoreportatges de la mineria a Guatemala i molts altres temes polítics, socials i culturals relacionats amb el país centreamericà amb major població indígena maia.

Adjuntem l’enllaç del darrer programa sobre Guatemala que vam gravar el 2009, La tierra es de quien la trabaja (odp44), en el que l’activista i documentalista francés Gregory Lassalle denuncia la criminalitat social de Goldcorp així com els conflictes causats per la  terra i la impunitat en el cas de desaparició forçada i assassinat de camperols a la Finca Nueva Linda de Guatemala, el propietari de la qual era espanyol.

I recordem que Ones de pau també edita el blog de Guatemala: de la impunitat a la pau, amb els àudios de tots els programes sobre Guatemala realitzats per Ones de pau i emesos a Contrabanda FM:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

  • Share/Bookmark


((odp)) Forum Social Català (3): crisis energètica.

12 02 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp56: Difonem el debat “Apaguem les nuclears” (o la crisis energètica actual) realitzat el 31 de gener de 2010 al Forum Social Català, i que Ones de pau va gravar. En el muntatge del programa invertim l’ordre de les ponències del debat i començem escoltant les denúncies contra el model d’implantació dels parcs eòlics a la comarca tarragonina de la Terra Alta. A continuació escoltem uns fragments de les intervencions del públic en el debat. I acabem escoltant la primera ponència que descriu la situació energètica a Catalunya, certament  antidemocràtica i falsament ecològica pel que fa a la implantació d’energies renovables. Un exemple més de violència estructural i autoritarisme institucional i econòmic. El fals model ecològic al servei de l’especulació!

Format: ponències-debat. Llengua: CATALÀ.

Ponents: Jesús Carbó, membre de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta. I Dani Gómez, president de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN).

En el debat es va dir que el model energètic “colapsarà i nomès hi haurà dues opcions: o (un sistema) caòtic-anàrquic, o autoritari”. I també es va apuntar la idea (o necessitat, dirien altres) de tornar a nacionalitzar els serveis energètics que es van privatitzar.

Això de la nacionalització, dels serveis públics, és molt relatiu especialment en quan  a l’explotació-producció dels recursos naturals  però també en quan a la distribució d’aquesta energia. Perquè dependrà de la localització (paisos del “Nord” o del “Sud”) que tinguem en compte. És a dir la crisis és i serà diferent a Centreamèrica, per exemple, que a Europa. I per tant, el “caos” i l’”autoritarisme” en un i altre lloc té i tindrà una “cara” i unes consecuències molt diferents. ¿Val la pena recordar una vegada més el cas d’Unión Fenosa-Gas Natural (laCaixa-RepsolYPF) a Guatemala? Escoltar programa odp20.

La qüestió serà, com també s’apunta en el debat, què passarà a casa nostre quan ens “falti” allò que sempre hem pogut tenir. Dit d’un altre manera ¿què passarà quan, per exemple, no poguem consumir aliments  i productes de primera necessitat degut al colapse  energètic que afecta a la producció i distribució local i global?

Però aquest debat de la crisis energètica no analitza el model neocolonial, malgrat que sempre hi és present perquè l’explotació neocolonial és inseparable del neoliberalisme i el consum energètic. Aquest debat  se centra en la qüestió local, a la Terra Alta i a Catalunya. Per això a Ones de pau apuntem (i ens apuntem a) una quarta opció o alternativa local al sistema “anàrquic-caòtic”, “autoritari” o “nacional”:

L’alternativa podria ser (i ja és una realitat en algunes comunitats) la anàrquica però en lloc de caòtica, ordenada en comunitats autogestionades. És l’anarquisme (o també, el municipalisme autogestionari) com alternativa al  model polític-econòmic i energètic “centralitzat” del capitalisme.

Un nefast model “centralitzat” que, com es demostra en el debat, és antidemocràtic, autoritari i corrupte. També criminal pel que fa a la responsabilitat administrativa i empresarial en l’energia nuclear i els residus radioactius.

Adjuntem a continuació l’estudi “Catalunya Solar: el camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya”, el·laborat i presentat el 2007 per Fundación Tierra i EUROSOLAR. I també enllaçem l’informe “Renovables 2050″ de Greenpeace, un estudi científic que descriu “el potencial de les energies renovables a Espanya i la península Ibèrica” i que demostra la viabilitat d’un model d’energia 100% renovable al nostre territori.

I acabem adjuntant l’enllaç del programa d’Ones de pau emès la temporada 2009 en que expliquem les mentides al voltant de l’energia i les centrals nuclears a propòsit del tancament de la central de Garoña (Burgos): odp22.

  • Share/Bookmark


((odp)) Forum Social Català (2): “Militerrani”.

5 02 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp55: Difonem dos àudios que vam gravar dissabte passat, 30 de gener, al II Forum Social Català, a Barcelona. El primer és el testimoni d’un palestí que ens explica com van viure i patir el brutal bombardeig a la Franja de Gaza que va executar l’exèrcit israelià, el desembre de 2008: era la criminal “operació Plom Sòlid”*. El segon testimoni és una ponència sobre la militarització de la Mediterrània, o l‘Europa fortalesa.

Audio1: Cap de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Gaza, Palestina (en ÀRAB i traducció simultània en CATALÀ). Audio2: Tomas Gisbert, investigador de l’economia i la política militar (CATALÀ).

Començem el programa denunciant l’amenaça que pot significar per Contrabanda FM i totes les ràdios i mitjans lliures l’aprovació del nou Decret de Serveis de Comunicació Audiovisual sense ànim de lucre de la Generalitat de Catalunya. L’esborrany d’aquest decret és va presentar el 10 de desembre de 2009 durant la Jornada sobre Mitjans de Comunicación Sense Ànim de Lucre a Catalunya; unes jornades en les que l’administració catalana no va convidar a cap ràdio lliure a participar en alguna de les ponències previstes, sí en canvi que ho van fer les emisores comercials.

Des de Contrabanda FM seguim atents aquest nou procés de legalització i regularització de l’espai radioelèctric i us anirem informant de les novetats que es produeixin. Després de 19 anys d’emisions lliures, Contrabanda FM continua la seva resistència en defensa de la llibertat d’expressió i els mitjans lliures, autogestionats i nocomercials a Barcelona.

Acabem recordant que el proper dissabte 13 de febrer a l’Ateneu La Torna de Gràcia (sant pere màrtir, 37 baixos) hi ha una assemblea oberta i unitària per concretar el calendari de cimeres alternatives i mobilitzacions durant la presidència espanyola de la Unió Europea el 2010.

*Article sobre el bombardeig israelià a Gaza enllaçat adalt: “Operación Plomo Sólido”, revista El Viejo Topo, nº 254. Març 2009. Pàgines 9-17.

  • Share/Bookmark


((odp)) Haití + Forum Social Català (1).

29 01 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp54: Aquest dissabte 30 i diumenge 31 de gener els moviments socials i tothom que vulgui participar ens trobem en el segon Forum Social Català (FSC) a Barcelona. Les ponències, conferències, seminaris, tallers, debats, video-forums… i assemblea final es celebren a la Universitat de Barcelona (antic edifici de la Gran Via de Les Corts Catalanes / Plaça Universitat). En el programa d’aquest divendres en parlem i t’animem a que tu també participis en el forum.

Format: entrevista-xerrada i audios dels videos de: presentació del FSC i declaracions dels portaveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i de Jovens de les Terres de l’Ebre. Audio Haití: Joan Gimeno, membre de l’Observatori de les Societats Africanes de la Universitat de Barcelona (estudis africanistes de la UB).

Convidat: David Karvala, membre de la Plataforma Aturem la Guerra.

Pots veure el programa d’actes del Forum Social Català al web del forum (enllaçat adalt). A Ones de pau destaquem  les ponències i tallers dels moviments anti-guerra i anti-nuclears del FSC. I al llarg del programa també denunciem la situació d’Haití (després del terratrèmol, més de 100.000 morts i nova invasió militar nordamericana), Palestina (el setge militar d’Israel al territori palestí i el bloqueig de l’ajuda humanitària internacional a Gaza continua), Afganistan (tropasfueradeafganistan.blogspot.com) i “frau democràtic” a l’Ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre): un cas més d’autoritarisme institucional a Catalunya, aquesta vegada amb una qüestió tan greu com l’energia nuclear. Apaguem primer totes les centrals nuclears!! I consensuem després el marrón dels cementiris nuclears.

Si vols tornar a escoltar el programa que vam emetre el 2009 per denunciar les mentides de l’energia nuclear, pots fer-ho clicant el seguent enllaç: odp22.

Acabem aquesta presentación amb un article de Rebelion.org que denuncia l’operació “humanitària” que està dirigint el Pentàgon, l’exèrcit i  els marines dels Estats Units a Haití. L’article es titula “¿Operación humanitaria o invasión?”. Clica el seguent enllaç per llegir la informació que demostra que és una nova INVASIÓ A HAITÍ.

[Aclaració: durant el programa diem que de cada tres militars de l'Exèrcit espanyol un és comandament. I lo correcte seria dir que hi ha un comandament per cada tres soldats. Concretament, “Las fuerzas armadas  españolas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares” (font, Centre JM Delas). La jerarquia castrense xupant dels 50 milions d'euros diaris assignats a l'exèrcit del pressupost públic de l'estat]

  • Share/Bookmark


((odp)) “El deseo en ruinas”: poesia i revolució.

22 01 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp53: Analitzem el manifest de “El deseo en ruinas” (Karen Elliot / Stewart Home) des de la perspectiva antropològica i política. I acabem contrastant aquest text situacionista amb una lectura filosòfica, La ideología” de Jiddu Krishnamurti (veure enllaç editorial abaix). Aparentment incompatibles, els  dos textes  (de la mateixa època, finals  dècada 1950) són  igual de revolucionaris si posem en pràctica  les seves idees. Aquest és un dels temes centrals que tractem en el programa: ¿Idees o accions? ¿Què ens defineix? ¿Què és més important per generar canvis, transformacions, ruptures…?

Format: lectures (CASTELLANO) + entrevista (CATALÀ).

Convidat: Francesc-Xavier Marín, antropòleg.

Transcribim  a continuació el text situacionista que llegim a l’inici del programa; un bon exemple de “…lenguaje poético revolucionario concebido como una verdadera acción directa” (Historia de un incendio. Servando Rocha. La Felguera Ediciones, 2006).

EL DESEO EN RUINAS (Karen Elliot / Stewart Home)

1. La totalidad de la vida post-moderna está mediatizada por una serie de abstracciones. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo tienen un papel que jugar en el mantenimiento del sistema capitalista.

2. Aquellos que no repiten los misterios establecidos se encuentran con que sus actividades e ideas las suprimen, tanto los medios de comunicación, como los comisarios blandengues de las universidades, así como sus relaciones en la sociedad.

3. En el pasado, la vida estaba mediatizada por abstracciones tales como honradez, verdad, progreso y el mito de un futuro mejor. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo son un refinamiento posterior de este proceso. En la era post-moderna sirven para la misma función que el progreso sirvió en la época de la modernidad clásica (1909-1957).

4. La creatividad es un trabajo cosificado en provecho de una moral correcta: el nombre de la ética del trabajo tras su modernización. Para los que se oponen a cualquier clase de moralidad, la creatividad es tan alineante como un trabajo asalariado. Nosotros repetimos la leyenda de los anti-moralistas “Nunca Trabajes”, y mantenemos que este planteamiento se adhiere al rechazo de la creatividad.

5. El placer es un método para ubicar la experiencia en una jerarquía de lo apetecible. Es una abstracción que niega el momento vivido y necesita una referencia en cuanto a la posibilidad de experiencias pasadas/futuras. Debemos rechazar todos estos sistemas de valores.

6. La imaginación es una abstracción que niega la experiencia concreta. Es el mecanismo central para la dominación de la imagen como agente principal de la represión en nuestra aparatosa sociedad.

7. El deseo es el aplazamiento permanente de la realidad actual en favor de supuestas recompensas en un supuesto futuro.

8. Nosotros hacemos una llamada a un nihilismo activo para la destrucción de este mundo al que nos hemos referido y de todas sus abstracciones.

No más políticos.

No más la “cultura” del pensamiento puede cambiarlo todo excepto unas cuantas cuentas corrientes.

El espectáculo ha acabado.

Los espectadores se van.

Es el momento de recoger sus abrigos e irse a casa.

Se vuelven…

…¡No más abrigos!

…¡No más casas!

ABOLICIÓN DEL PLACER

RECHAZO DE LA CREATIVIDAD

APLASTAMIENTO DE LA IMAGINACIÓN

EL DESEO EN RUINAS

EL PRESENTE ES ABSOLUTO

¡TODO AHORA!

“Estas ideas [expresadas en "El deseo en ruinas"] son las que predominan en toda la obra de  la Internacional Situacionista (I.S.), y son representativas, principalmente, de su primera época (de 1957 a 1961), para algunos la más fecunda y rompedora”.

Apuntem el final del capítol “La ideología” (“Comentarios sobre el vivir”. Tomo1.  1956. Editorial Kairós, 2006), del filòsof Jiddu Krishnamurti que llegim al final del programa: (…) “La acción basada en una idea jamás puede ser liberadora” (…) “Sólo descubriremos si podemos ser libres indagando en el proceso total del condicionamiento, de la influencia. La comprensión de este proceso es conocimiento propio. Sólo a través del conocimiento propio puede uno liberarse de la esclavitud; y esa liberación está vacía por completo de creencias e ideologías.”

I tornem als situacionistes per acabar aquesta presentació. “Según la I.S. había que ir más allá de la filosofía, había que transformar radicalmente el mundo, es decir, era una llamada a la acción sin paliativos mediante la realización de un proyecto revolucionario que impidiera reproducir nuevamente el viejo mundo. Se deberá, dirán, fundir y realizar la poesia.

TOT AQUÍ I ARA!

  • Share/Bookmark


((odp)) Woody Guthrie: “Rumbo a la gloria” (3).

15 01 2010

 
icon for podpress  ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp52: Tercera part de la sèrie de programes sobre les memòries  Rumbo a la gloria del cantant de música folk Woody Guthrie. No llegim el darrer capítol del llibre, com tampoc hem llegit molts dels diferents episodis, per mantenir així la sorpresa dels qui vulguin llegir aquestes memòries. La selecció final de textes que hem triat ens descobreix la Ruth, una companya de Woody. Noves cares i personatges dels “bajos fondos” amb els quals es relaciona en Woody. El racisme o xenofobia d’alguns yankis contra els japonesos que viuen a nordamèrica, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’audició de Woody i altres artistes al Rockefeller Center de Nova York. I al final, una mostra més de la  llibertat que cerca i viu constantment Woody Guthrie.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest tercer programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “All you fascist bound to lose” (1942).

2) “Dust bowl blues” (1937).

3) “So long it’s been good to know you” (1942).

4) “Little black train” (1941).

5) “Baltimore to Washington” (1949).

6) “Will you miss me (when I am gone)”.

7) “Talking fishing blues” (1943).

I acabem adjuntant l’enllaç web del sindicat històric nordamericà Industrial Workers of the World (IWW) que actualment segueix actiu i que va protagonitzar les grans lluites obreres a principis del segle XX. Woody Guthrie va recolzar la lluita sindical principalment a les ciutats i va escriure i cantar al costat de molts treballadors d’arreu del país com també entre els woobblies.

El proper divendres 22 de gener Ones de pau emetrà un programa sobre l’antropologia de la pau, partint del text situacionista “El deseo en ruinas”. Ens escoltem a Contrabanda FM, de 14:00h a 15:00h. O bé en la redifusió de diumenge, a les 23:30h.

  • Share/Bookmark