ones de pau

 

 ones de pau audio : Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp37: Ones de pau entrevista a l’Edmon Gimeno Font, republicà deportat als camps de concentració i extermini nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

“Tren de la mort” de Compiègne al camp de concentració de Buchenwald, 27 de gener de 1944. En aquest tren són traslladats Edmon Gimeno i 1583 deportats més. El comboi  s’atura en una estació alemanya: “El gentío (civils alemanys) acude presuroso, no quiere perderse el espactáculo, quiere humillar a los representantes de las razas inferiores. Nos observan inquisidores como si fuéramos un grupo de simios debilitados y abrumados por este largo y tremendo viaje. Risas, burlas, insultos, palabrotas soeces, miradas despeciativas y coléricas. Los SS, explican y comentan -no lo dudo ni un momento- que somos enemigos declarados del III Reich y pertenecemos, según sus fanáticas y peligrosas mentalidades, a un grupo de untermenschen (subhombres), una especie de primitivos humanoides”. (pag. 68, Vivències d’un deportat).

La construcció de la fábrica subterrània d’armament alemanya, Gustolf-Werke II, fou l’orígen del camp de concentració nazi de Dora: “Por cualquier error o deliz, te pueden enviar al krematorium. “Du, morgen, Krematorium” (Tú, mañana, crematorio). En Dora, cualquier enemigo con un poco de influencia se creía con suficiente poder para enviarte al infierno. Aguanté más de una vez esta feroz amenaza”.

“La minoría perversa se incrustó con fuerza en esos campos de desolación y muerte. Lo hemos dicho y lo diremos siempre. Aquí no hay, no existe, ni bondad, ni comprensión, es el reino del mal absoluto” (pag. 101 , Vivències d’un deportat).

“Nuesta marcha veloz y penosa por ese antro de pesadilla es sencillamente una carrera absurda y criminal, es consecuencia del terror que impera en los campos de la muerte” (pag. 102, Vivències d’un deportat).

Recordem que la setmana passada Ones de pau va emetre el programa Republicans als camps nazis (I) -entrada anterior del blog, odp36-, amb una entrevista a la presidenta d’AMICAL de Mauthaussen, i una selecció de narracions i “Músiques de l’Holocaust”.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp36: commemorem el 70 aniversari dels primers deportats espanyols als camps de concentració i extermini nazis. Amb una entrevista des de la seu d’AMICAL, l’associació que treballa per difondre la memòria històrica de les víctimes i els supervivents espanyols dels camps nazis.

Format: entrevista/reportatge. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Rosa Toran, presidenta d’AMICAL de Mauthaussen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.

Al llarg de l’entrevista del programa podràs escoltar una selecció de música i narracions corresponent al Cd Músiques de l’holocaust (editat per Temps Record amb la col·laboració de la Casa de la Música de Terrassa i la Xarxa de Músiques de Catalunya, el 2008), interpretat pel Brossa quartet de corda, acompanyat per l’acordió de Gregori Ferrer i la veu d’Elies Barberà que recita diversos textes (veure més abaix la relació de text i música del Cd inclós en el programa).

El programa comença i acaba amb la composició musical A la vora del bosc, de Leonid Shokin, “escrita al front de Lenningrad. “

“Fruit de la trobada entre el músic Leonid Shokin i el poeta Petr Maichuk en un hospital de guerra, la cançó A la vora del foc va esdevenir un himne per la lluita heroica dels partisans i per la resistència de tots els fronts antifeixistes. En consequència, va aparèixer als camps de concentració en múltiples versions musicals, textuals i idiomàtiques fins esdevenir una melodia molt popular…”

Per ordre d’aparició al llarg del programa, pots escoltar les seguents peces del Cd “Músiques de l’holocaust”:

1> “A la vora del foc”, MÚSICA de Leonid Shokin. 2> “Allà baix a Aschwitz”…,  fragment del POEMA “Auschwitz” de Salvatore Quasimodo. 3>”Tot d’un plegat ens envaï un calfred…”, fragment del LLIBRE de memòries “El carretó dels gossos”, de Mercé Nuñez Targa. 4> “Amb molt poc temps ens havien reduït al no res…”, fragment d’un ARTICLE memorialístic d’Anita Lasker-Walfisch. 5> “Mira aquest és un lloc on no es pot tocar el violí…”, fragment del POEMA “Auschwitz” de León Felipe. 6> “Vosaltres que viviu segurs…”, TEXT de  l’obra “Shemà” de Primo Levi. 7> “A la vora del foc”, MÚSICA de Leonid Shokin.

Acabem recordant que del 8 al 10 d’octubre de 2009 es celebrarà la reunió del Comité Internacional de Mauthaussen a Barcelona, coincidint amb el 30 aniversari de la primera trobada del comité a la capital catalana l’any 1979.

I en el proper programa, escoltarem el testimoni d’Edmon Gimeno Font, un republicà català supervivent dels camps de concentració nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp35: Tots els primers diumenges de mes (durant tot l’any) a les 12 del matí, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza l’activitat Paraules per la pau. El passat diumenge 6 de setembre, Ones de pau va anar a Tarragona per conéixer els companys i les companyes antimilitaristes de la Coordinadora, participar en l’activitat i gravar un micro-reportatge (en català).

Al reportatge denunciem a la 6a. flota nordamericana i els vaixells de guerra de l’OTAN que atraquen al port tarragoní per carregar combustible (de Repsol) i fer escala de camí a la guerra, com la d’Irak o l’Afganistan. També xerrem amb la Coordinadora sobre estratègia antimilitarista. Comentem les campanyes Desmilitaritzem l’educació i Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol. Així com diverses accions que la Coordinadora ha realitzat, com l’ocupació del balcó de l’Ajuntament de Tarragona per denunciar la presència del portaavions JFK al port de la ciutat, o l’acció contra l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Mentre “busquem” (i experimentem) “nous camins en que no calguin les paraules”, hem de continuar ben actius i afinant la punteria per encertar l’estratègia més adecuada i eficaç en cada campanya, acció o lluita antimilitarista que realitzem. Pensem globalment, actuem localment. I sumem forçes. No volem ser còmplices de cap Guerra. Per això cridem: Tropes de l’OTAN, fora d’Afganistan! Bases de l’OTAN, fora d’Espanya! Ni un soldat, ni un euro per a l’Exèrcit! I per suposat, ¡Fora vaixells de guerra de les costes catalanes, la península Ibèrica i la Mediterrània!

 

 ones de pau audio: Play Now | Play in Popup | Download

Programa 34: Eutanasia vol dir morir bé o bona mort. I el dret a morir dignament és un dret universal i reconegut constitucionalment. Però avui la ciència i la tecnologia aplicades a la medicina han avançat tant que ens trobem amb la paradoxa que, mentre milers de persones moren cada día arreu del món per manca d’aliments i medicaments, als “paisos rics” es produeix la situació contrària: “l’acarnissament terapèutic”, és a dir el tractament i intervenció mèdica abusiva i/o en contra de la voluntad dels pacients. Així sorgeix la necessitat de defensar la llibertat del malalt (o futur malalt) de decidir quin tractament prefereix i quan vol morir (quan sent que ja no vol continuar vivint).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Aurora Bau Blasi, voluntària i expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya.

“A Holanda es considera eutanàsia l’acabament de la vida efectuada (directament) per un metge a petició explícita d’un pacient capacitat (en bones condicions mentals). Amb l’objectiu de posar fi a un sofriment insuportable sense prespectives de millora.” Nomès a Holanda, Bèlgica i Luxemburg està permesa l’eutanàsia activa.

Apuntem aquí les dades de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) per a totes aquelles persones que vulguin contactar-hi:

Avda. Portal de l’àngel, 7. 4 B. 08002 Barcelona.

Telèfon: (00 34) 934 123 203. Fax: (00 34) 934 121 454.

DMD CATALUNYA:

dmdcatalunya@eutanasia.ws

DMD ESPAÑA:

informacion@eutanasia.ws

Recordem a Ramón Sampedro, una extraordinària persona que va lluitar per demanar el dret a l’eutanàsia (i que la pel·lícula Mar Adentro, dirgida per Alejandro Amenábar, descriu molt bé). I destaquem dos dels llibres que va escriure Sampedro: Cartas desde el infierno, i el recull de poemes Cuando yo caiga. Ambdòs publicats en diverses llengues i editorials.

Queda clar que “Eutanàsia no és escollir entre la vida i la mort, sinó entre dues maneres de morir”. I per acabar de veure-ho, afegim les següents gràfiques estadístiques: