ones de pau

ones de pau audio Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp154: ültim programa d’Ones de Pau, després de tres anys de difusió per la desmilitarització i el desarmament a Contrabanda FM. Intentem fer un resum impossible del contingut realitzat i difós des del gener de 2009 fins el gener de 2012, remarcant això sí l’objectiu del programa, des del primer dia fins avui: denunciar no només el militarisme a Espanya i la guerra global sinó també la violència directa, cultural i estructural intrínseca del capitalisme.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Tot això no hauria estat possible sense Contrabanda FM: ràdio lliure (diem el que volem sense caps de redacció ni editors en cap), nocomercial (emetem sense anuncis comercials ni imposicions de l’administració pública o l’empresa privada), assambleària (la nostra força i autoritat és la del consens col·lectiu) i autogestionada (decidim lliurement el com, que, quan, perquè i on): 91.4 FM, Barcelona. www.contrabanda.org

I després d’una pausa radiofònica (per poder prioritzar l’acció, ja sabeu: “Ràdio, difusió i acció…”), Ones de Pau tornarà a Contrabanda FM el setembre de 2012 amb el programa renovat Nodes de Pau.

Node: “Punt en el que es produeix la interferència de dues ones en el moviment vibratori”.

Aquesta “interferència” la podriem considerar (accepteu-nos la metàfora) com un punt de trobada i unió entre persones i espais autònoms autogestionats: comunes, ecoxarxes, col·lectivitzacions… espais de rebel·lia, dissidència, transgressió, subversió… primitivisme, desindustrialització… i qualsevol espai o col·lectiu alliberat del “cancer capitalista” (propietat privada i mite del progrés) que hagi superat la lluita “contra…” i estigui creant o consolidant alternatives reals i radicals al neoliberalisme. És a dir, sense ideologies ni creences, eliminant d”‘arrel” els “tumors” del capitalisme per viure en llibertat de veritat. Busquem l’utopia? La vivim i construim, aquí i ara?

A més de debatre i reflexionar al voltant d’aquests espais “alliberats”, i de conéixer a les persones i col·lectius que hi viuen, Nodes de Pau continuarà fent difusió per la desmilitarització (econòmica-política-social-cultural) i denunciant el complex militar-industrial i de seguretat, així com les guerres i la violència imperant, ja sigui a casa nostra com arreu de l’estat espanyol i el món.

Per cert que durant l’emissió en directe del darrer programa d’Ones de Pau oblidem (per falta de temps o degut al ritme de l’emissió) agraïr a molta gent i molts col·lectius la seva col·laboració i participació en el programa. La majoria d’aquestes les trobaràs enllaçades a la columna dreta del bloc (a banda dels noms propis que apuntem en les entrades corresponents a cada programa).

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i fins aviat!

PD: Faltava recodar que per suposat es pot fer difusió lliurement de tots els àudios d’Ones de Pau publicats en aquest bloc, inclus reeditar-los com es vulgui. Visca l’autogestió de la comunicació! Visca les ràdios lliures!

Ones de Pau audio Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp153: Segona part del programa dedicat a Cuba i últim de la sèrie dels Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau el 2007/2008. La selecció de lectures d’aquesta setmana ha acabat prioritzant les experiències qüotidianes i personals viscudes amb els cubans i les cubanes, doncs teniem previst difondre uns àudios del darrer discurs del president cubà Raul Castro a l’Asamblea Nacional, el desembre de 2011, que finalment per qüestions tècniques no podem compartir, i haviem deixat per una altra ocasió la informació del procés històric d’alliberació nacional i revolucionari de Cuba que també recopila els Diaris de Viatge i que vam començar a llegir en el primer monogràfic. Tanmateix, si “lo personal és polític”, algunes de les vivències que expliquem reflexaran prou bé la situació política, econòmica i social que es viu a l’illa caribenya.

Llengua: CASTELLANO/CATALÀ.

[Per veure les imatges en gran, clicar-hi damunt amb el botó dret del ratolí].

Imatge (adalt): Castillo del Morro i port de Santiago de Cuba (Pag. 88/89, Diari de Viatge). A poques milles de la costa cubana,  les illes de Jamaica i Haití i la república Dominicana.

El “Concepto de revolución…” [què és la revolució] pronunciat pel Comandant Fidel Castro Ruz, quan era president de Cuba, durant la celebració del Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig del 2000, i que llegim al començament del programa, el pots escoltar al web de RadioCubana.cu

A la imatge de dalt (pag. 51 Diari de Viatge a Cuba), Fidel Castro fent història: De la Sierra Maestra (Granma) i l’Exércit Rebel, a la declaració de La Habana, el 1960, a la plaça de la Revolució José Martí (encara sense l’escultura del Che).

Enllaçem una vegada més el web del Museo de la Revolución, de La Habana, amb molta informació, ben sintetitzada i agrupada per etapes, de la història revolucionària antiga i recent de Cuba.

A les imatges d’abaix és pot veure l’estudi/plató de CMKC Radio Revolución, de Santiago de Cuba, i l’equip del programa “Pronto” emetent en directe l’11 d’agost de 2008. Entre els espectadors/audiència, el conductor d’Ones de Pau…

Transcrivim a continuació uns fragments del discurs del president Raul Castro, durant la clausura del 8è periode de sesions de l’Assemblea Nacional de Cuba, el desembre de 2011:

“Estoy convencido de que la corrupción es hoy uno de los principales enemigos de la revolución, mucho más dañino que la actividad subversiva e injerencista del gobierno de EEUU y sus aliados dentro y fuera del país. [...] En esta batalla estratégica se ha elevado la coordinación, cohesión y exigencia en el enfrentamiento al delito y comienzan a verse algunos resultados, tanto en los hechos llamados de “cuello blanco”, cometidos por directivos y funcionarios nacionales y extranjeros vinculados con el comercio exterior y la inversión extranjera, como en las fechorías llevadas a cabo por delinquentes comunes en contuberbio con dirigentes administrativos y empleados de dependencia estatales…”.

“Puedo asegurarles que ésta vez sí se acabaran los cuatreros en el país como se acabaron los traficantes de drogas. Y no resurgirán porque estamos decidios a hacer cumplir las instrucciones impartidas por el gobierno y los acuerdos del Congreso del Partido [Partido Comunista de Cuba]. Lo mismo les digo respecto de aquellos burócratas corrompidos con cargos obtenidos a golpe de simulación y oportunismo que utilizan las posiciones que todavía ocupan para acumular fortunas, apostando a una eventual derrota de la Revolución. [...] [Las pruebas de los delitos de estos] delincuentes de cuello blanco les serán mostrados a todos ustedes compañeros Diputados”.

“Tenemos muy presente la alerta de Fidel, el 17 de noviembre del 2005, en el Aula Magna de la Universidad de La Habana, hace algo más de seis años, al referirse a que “éste país [Cuba] puede autodestruirse por si mismo. Y hoy el enemigo no puede hacerlo, nosotros, sí. Y sería culpa nuestra”, concluia el jefe de la revolución en aquella ocasión. Por eso acordamos hace dos días, en el tercer pleno del Comité Central que les acabo de mencionar, que acabaremos con esa plaga parasitaria. [...] Muy vinculado con esa firme decisión de recuperar la disciplina social en nuestra patria, se encuentra el proceso de implementación de los lineamientos de la política económica y social del Partido y la Revolución, que fue debatido en la actual sesión de la Asamblea Nacional, pues a nadie le cabe duda de que con este panorama que les estoy narrando sería muy difícil actualizar nuestro socialismo”.

“Continuaremos haciendo realidad todo lo acordado… contribuyendo a la superación de la vieja mentalidad dogmática y corrigiendo oportunamente los errores que podamos cometer…”.

Imatges (adalt), Bahía de Taco: la primera, amb el cubà treient aigua de dins de la barca (a diferència de la imatge heroica de Fidel amb la guerrilla a Sierra Maestra) podria ser una metàfora de com és podria “enfonsar” o “ofegar” el sistema socialista cubà si no hi ha una veritable unitat del poble i no s’avança en el procés revolucionari…  És clar que més enllà de la corrupció (com s’apuntaba abans), no es pot oblidar que “el bloqueig econòmic, comercial i finançer del govern dels Estats Units contra Cuba persisteix i s’intensifica”, debilitant dramàticament dia a dia la població i el govern. Enllaçem el web amb l’informe Bloqueo 2011, elaborat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba: “En el presente informe se consigna que el daño económico directo ocasionado al pueblo cubano  por la aplicación del bloqueo económico, comercial y financiero de los Estados Unidos contra Cuba hasta diciembre de 2010, a precios corrientes, calculados de forma muy conservadora, asciende a una cifra que supera los 104 mil millones de dólares”.

Un altre exemple de la “guerra de baixa intensitat” dels EEUU cap a Cuba, des de fa dècades i que no s’atura, és el cas de “los Cinco”: “Los cinco agentes cubanos que tenían como única función conocer los planes de atentados contra su país de grupos terroristas radicados en Miami, fueron encarcelados por EEUU en 1998, al conocerse su actividad luego de que el gobierno cubano facilitó la información al FBI. El juicio fue declarado nulo por la justicia de los EEUU, y su encarcelamiento fue declarado ilegal por el Grupo de Trabajo sobre Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas”, sin embargo los Cinco ya llevan trece años en prisiones de máxima seguridad de EEUU (fuente, periódico Granma).

Evidentment no hem passat per alt la presó militar nordamericana de Guantánamo (centre d’internament i de tortura del govern dels EEUU, en territori cubà, que va crear l’administració del president G.W.Bush, l’11 de gener de 2002), malgrat que no ho hem denunciat en aquest programa,  precisament quan “viatgavem” per la província de Guantánamo, entre d’altres indrets de Cuba. Enllaçem doncs els seguents documents d’Amnistia Internacional (AI) que, més enllà de la informació periodística “útil” que ofereix, cal llegir “entre línies”, de forma crítica:

> “Décimo aniversario de Guantánamo: Cronología” (AI, “Información para los medios de comunicación”, desembre, 2011). Bé ja ho deiem abans… només la primera data, 11 de gener de 2001, i la primera frase són ben polèmiques: “Cuatro aviones secuestrados se estrellan contra el World Trade Center, el Pentágono y una zona rural de Pensilvania”. Només dir que el suposat avió dirigit contra el Pentágon no ha aparegut mai, oi? I de les Torres Bessones ja se n’ha parlat molt, i sembla clar que nomès amb l’impacte dels avions no és podien esfondrar les torres, i el tercer edifici que no va rebre l’impacte de cap avió, encara menys. Però és clar, la versió “oficial” dels fets segueix imposant-se per damunt de la veritat gràcies al control mediàtic i propagandístic. En fi, seguim llegint “entre línies” i de forma crítica…

> “Décimo aniversario de Guantánamo: Datos y Cifras” (AI, “Información para los medios de comunicación”, desembre 2011).

> “Torturas y entregas: Guantánamo, casos ilustrativos” (AI, gener 2012).

I d’un extrem a altre de l’illa, viatgem de Guantánamo a Pinar del Río…

Imatges (adalt): Campismo “Dos Hermanas” i camps de cultiu de tabac, encara sense sembrar, al Parque Nacional de Viñales (província de Pinar del Río).

El realitzador d’Ones de Pau va trobar en una llibreria de segona mà, a Santiago de Cuba, durant aquest viatge, el llibre “La guerra se acaba” (imatge portada adalt), una biografia de John Lennon (que va visitar Cuba “acompanyat de George Harrisson i va viure un temps a La Habana”), escrit pel cubà Ernesto Juan Castellanos (Ediciones Extramuros, La Habana, 2001). No ho comentem durant el programa però voliem incloure-ho en aquesta entrada del bloc perquè… el títol de la cançó de Lennon, que dóna nom al llibre, és un missatge més que adient pels antimilitaristes que practiquen la Desobediència Civil i intenten “ser el canvi que volem”.

Clicant l’etiqueta d’accés directe als programes “Diaris de Viatge” (aquí i a la columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels set programes dedicats a aquest viatge a Méxic, Guatemala i Cuba, amb els àudios corresponents i la informació relacionada que hem publicat.

Recordem que al bloc “Guatemala: de la impunitat a la pau” Ones de Pau publica tots els àudios dels programes monogràfics que realitza sobre aquesta país centreamericà. Per cert que aquest dissabte 14 de gener, l’exgeneral Otto Pérez Molina (coresponsable de crims de guerra i genocidi durant els anys 1980′s a Guatemala, com hem denunciat en diferents programes), ha pres possesió del càrrec de president de Guatemala, després de guanyar les eleccions celebrades el novembre del 2011. Caldrà seguir d’aprop com (i contra qui) aplica la seva política de “mano dura”, en un país que té actualment “el récord d’homicidis més alt de tota América, 41 per cada 100.000 persones”; i s’ha convertit en un narcoestat, com el país veí, Méxic.

Al web de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i a Youtube pots veure el documental “Titular de hoy: Guatemala” (produït per EPIDEM i TV Finlandia, dirigit per Mikael Wahlforss i gravat l’any 1982 a Guatemala, durant les massacres a El Quiché, en els moments més terrorífics de la “Guerra Interna” (1963-1996). Un dels testimonis que surt retratat al documental és…

…Mayor Otto Pérez Molina. VIDEO: 3a part. MINUT: 04:40. Campamento y aldea modelo “La Pista”, Nebaj, Quiché. El “Mayor Otto Pérez Molina”, amb barba, vestimenta de comandament militar i boina vermella, explica al reporter l’estratègia contrainsurgent de “quitar el agua al pez” (“la población civil es para la guerrilla lo que el agua es para el pez”), i que els morters de l’exèrcit de Guatemala estan fabricats a Israel (els helicòpter, als EEUU).

També són impagables les declaracions del general i president de Guatemala (després de fer un cop d’estat el 1982), Efrain Ríos Mont, parlant d’amor mentre es consumava el genocidi, durant un discurs davant representants de la Cambra de Comerç guatemalteca. El documental acaba amb una imatge dels presidents dels EEUU i Guatemala, Ronald Reagan i Ríos Montt, junts en una roda de prensa, i amb el seguent text: “El presidente Ríos Montt afirma: “No es que practiquemos la política de tierra arrasada, sino la táctica de comunistas quemados”.

El proper diumenge 22 de gener, Ones de Pau emetrà l’últim programa de la temporada (i d’aquesta etapa radiofònica per la desmilitarització), coincidint amb el tercer aniversari del programa, des que l’11 de gener de 2009 va començar a emetre a Contrabanda FM. Després de tres anys emetent cada setmana (150 programes realitzats), Ones de Pau fa una pausa radiofònica fins… setembre (?). El proper diumenge ho concretarem i segurament apuntarem algunes idees noves pel programa de la propera temporada, que com ja vam anunciar fa unes setmanes s’anomenarà: Nodes de pau. Però no avançem aconteixements, ens escoltem el proper diumenge a la sintonia de Contrabanda FM (91.4 de Barcelona) o per internet a www.contrabanda.org

ones de pau audio Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp152:  Denunciem el fabricant d’armament General Dynamics European Land Systems – Santa Barbara Sistemas; el frau de les subvencions estatals encobertes als fabricants d’armes; i el nou ministre de Defensa Pedro Morenés, al·liat dels industrials de la guerra i el negoci de la mort.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

General Dynamics European Land Sistems - Santa Barbara Sistemas (www.gdels.com), principal fabricant i proveidor de vehicles de guerra i munició de l’exércit espanyol, forma part des del 2001 de la multinacional nordamericana General Dynamics (www.generaldynamics.com) , el cinqué productor d’armes mundial, i té la seva oficina central a Madrid. GDELS agrupa 12 centre d’operacions europeus situats a Espanya (Madrid, A Coruña, Oviedo, Trubia, Palencia, Sevilla i Granada), Alemanya, Àustria i Suïssa.

Articles i llibres que llegim i/o comentem al programa:

> “El militarismo en España. Balance del ciclo armamentista español hasta 2007“, Arcadi Oliveras i Pere Ortega (editorial Icaria – Antrazyt, 2007). Al programa llegim el capítol “La venta de Santa Barbara [Empresa Nacional Santa Barbara de Industrias Militares] a General Dinamics”.

> “Pedro Morenés, un ministro de Defensa de armas vender y gasto militar disparar”, escrit per Estitxu Martínez de Guevara del Colectivo Gasteizkoak (Rebelion/Gasteizkoak, 1/1/2012).

> “La fallida del Ministeri de Defensa”, Pere Ortega (Centre JM Delàs, 6/12/2011).

> “Industrials de guerra, negoci de mort(s)”, per David Fernández (Directa, nº 253, 7/12/2011).

> “Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas”, (Ediciones Bajo Cero, 2006). Voliem llegir un capítol però per falta de temps no ho podem fer. No obstant enllaçem el web de la campanya “No a la investigación militar” que, tot i ser del 2005/06, inclou informació interessant, i la denúncia segueix sent necessària.

Recordem, com apuntem al programa, les xifres actuals dels efectius de les Forçes Armades espanyoles: 17.613 oficials. 28.455 suboficials. 83.000 soldats i marineria. Total: 127.807 (font, Ministeri de Defensa, juliol 2011). És a dir que si hi han 46.068 comandaments i 83.000 soldats, surt a un comandament per cada dos soldats! Ja ho haviem denunciat però val la pena remarcar-ho.

Enllaçem també el dossier “Lo que mata engorda. Base a base: la militarización del territorio español a vista de satélite (V). Un educativo recorrido por empresas, laboratorios y fábricas de armas” (publicat el 2006 per Antimilitaristas.org). Un estudi ben complet que inclou, entre d’altres empreses, dues de les set fábriques de Santa Barbara Sistemas a Espanya, la d’A Coruña i la d’Alcalá de Guadaira (Sevilla).

Música del programa:

> “La paz del poderoso”, “Una única voz”, “Hoy para comer no hay nada”, “Bienaventurados”, Ketesnuko (“La paz del poderoso”, Working Class Records, 2011). Apuntem la lletra d’una de les cançons que escoltem al programa:

“Una única voz”

“Una única voz, una sola opinión, y a ver quien democratiza antes. Entre dos está la solución final, elige a tu gusto y no hables, es muy importante que no elijas al azar y exijas tu derecho a la libertad. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan. La democracia es así a veces pierdes y a veces te callan. Una única voz, una sola opinión, dos caras distintas e iguales, amargas charlas, largos debates, respuestas densas que intentan ahogarte. Sin compasión hasta la victoria, el pueblo celebrará su propia derrota. La democracia es así, aquí nadie miente y todos te engañan, la democracia es así a veces pierdes y a veces te callan”

Apuntem l’enllaç de les entrades del bloc corresponents als anteriors programes sobre el complex militar-industrial realitzats per Ones de Pau:

> odp99: El complex militar-industrial… i de seguretat! (1).

> odp112: El complex militar-industrial (2): EADS-CASA (Cassidian), la guerra es fabrica a casa nostra.

> odp117: El complex militar-industrial (3): INDRA, guerra electrònica i control social.

I el proper diumenge, Ones de Pau emetrà la segona part del programa dedicat als Diaris de Viatge a Cuba.

ones de pau audio Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp151: Viatgem a Cuba a través d’una selecció de lectures dels Diaris de Viatge escrits pel conductor d’Ones de Pau durant la seva estada a l’illa caribenya, el juliol/agost de 2008.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (21 juliol-27 agost 2008): La Habana (1), Trinidad, Santa Clara, Cayos Santa María (playa Perla Blanca), Santa Clara (2), Santiago de Cuba, Baracoa, Bahia Taco, Santiago de Cuba (2), La Habana (3), Sandino, Bahia Corrientes, Viñales, La Habana (4).

Les pàgines 18/19 (imatge adalt) reflecteixen la idea de La Habana: cálida y gris. Matissat amb els destacats: sopor e ilusión, nostalgia, decadente, morbosa (de l’obra pictòrica del cubà Luis Enrique Camejo). I, afegia el viatger (pag. 16): precaria, humilde, hospitalaria, amiga, política

Fidel Castro i el comandant Camilo Cienfuegos (imatge adalt) entrant el 8 de gener a l’Havana, al capdavant de la guerrilla i l’insurrecció popular.

Recordem que Ones de Pau va entrevistar el gener de 2009 a un representant del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos i membre del Partit Comunista de Cuba, que era de visita a Barcelona, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la revolució cubana (1959-2009). A l’entrada del bloc corresponent (odp03) pots escoltar l’àudio i trobaràs més informació (amb especial referència a José Martí) i enllaços a emissores de ràdio cubanes.

Sí que enllaçem aquí el web de Radio Rebelde (de l’Havana), on el Félix (de casa Inés) recita els seus versos satírics, com comentem en el programa, i amb interessants reportatges radiofònics realitzats per l’emissora cubana, així com àmplia informació nacional i internacional.

Hatuey (imatge adalt), cacique taino, de l’illa La Española (actual Haití i República Dominicana), és reconegut com el “màxim exponent de la rebel·lia anticolonial del segle XVI. Va organitzar la resistència inicial contra els conqueridors espanyols”.

No hem d’oblidar que amb l’arribada dels espanyols i europeus al Carib, es va exterminar a la població indígena autòctona. A Yucatán (estat de Méxic), per exemple, van morir dos terceres parts de la població durant la colonització iniciada el segle XVI, però es que a les illes del Carib els invasors van exterminar a tota la població nativa.

Aquesta setmana hem compartit lectures d’algunes de les experiències en cases particulars de cubans que lloguen habitacions a estrangers. I a la segona part de la sèrie dels Diaris de Viatge a Cuba anirem de campismo (“camping”) amb els cubans que fan vacances organitzades per l’estat, visitarem noves ciutats (especialment Santiago de Cuba) i reviurem algunes “excursions” i nits dormint en hamaca (fugint del circuit turístic), a diferents platges de l’illa: Bahia Taco, Baracoa (imatge adalt) i Bahia Corrientes (Pinar del Río), entre d’altres indrets i aventures. També, en el proper monogràfic, repassarem les Guerres d’Alliberació Nacional del segle XIX i l’etapa revolucionària del segle XX que acabaria amb el derrocament del règim de Fulgencio Batista.

Enllaçem aquí el web del Museo de la Revolución, de l’Havana, una de les principals fonts d’informació dels Diaris de Viatge i que continuarem compartint en el proper programa. El web del museu divideix el contingut de l’Exposició permanent en: Colonia, Neocolonia, Guerra de Liberación Nacional (2do Piso). Revolución en el Poder (1er Piso). Período Especial, Gesta Boliviana, Sala Monográfica, Rincón de los Cretinos, Memorial Granma (Planta Baja).

Nada nos enseñará mejor a comprender lo que es una revolución (…) que el análisis de la historia de nuestro país, que el estudio de la historia de nuestro pueblo y de las raíces revolucionarias de nuestro pueblo (Fidel).

És clar que a Cuba, a banda de posar en pràctica un model socialista excepcional (únic? al món), no són poques les crítiques al règim cubà (des de l’interior i l’exterior del país) i els mateixos Raúl i Fidel han reconegut que el socialisme d’estat no està funcionant… Potser en el proper programa tindrem temps de comentar la situació política actual del país i de comparar (en certs àmbits) com és viu a Méxic, Guatemala i Cuba, els tres paísos recorreguts durant aquest viatge.

Música del programa:

> “Ghost riders in the sky”, Ned Sublette (àlbum, “Cowboy Rumba”).

>  Solo piano, Chucho Valdés (“Variations on classical themes”).

> Best of Orquesta Aragón.

> “Live in New York”, Los Muñequitos de Matanzas.

> “Cubana”, Sativo y la Voz Popular (“Babilon se quema”)

ones de pau audio Play Now | Play in Popup | Download

Programa odp150:  Redifusió del programa d’Ones de Pau (odp34) emès l’abril del 2009. Eutanasia vol dir morir bé o bona mort. I el dret a morir dignament és un dret universal i reconegut constitucionalment. Però avui la ciència i la tecnologia aplicades a la medicina han “avançat” tant que ens trobem amb la paradoxa que, mentre milers de persones moren cada día arreu del món per manca d’aliments i medicaments, als “paisos rics” es produeix la situació contrària: “l’acarnissament terapèutic”, és a dir el tractament i intervenció mèdica abusiva i/o en contra de la voluntad dels pacients. Al mateix temps, l’església i les institucions conservadores pretenen mantenir la seva autoritat fins al final. Així sorgeix la necessitat de defensar l’autonomia individual i la llibertat del malalt (o futur malalt) de decidir quin tractament prefereix i quan vol morir (quan sent que ja no vol continuar vivint).

Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Aurora Bau Blasi, voluntària i expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya (enllaç web associació, clicar imatge abaix).